e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Flecs Flem, Crap da  Flem Vischnanca polit., cirq. Trin, distr. Il Plaun, situada sin ina terrassa al nord sur la chavorgia dal Rain, cun ils aclauns da Fidaz e Scheia ed il vitg turistic da F. Casa d'Uaul. 765 Fleme, tud. Flims (uffiz.). Cuntrada da flums e lais (Lag la Cauma, Lag la Cresta, e.a.), fermamain structurada en consequenza d'ina bova preistorica (Ruinaulta). 1850 906 abit.; 1900 789; 1950 1'148; 2000 2'549.   L'urbarisaziun è attestada pir per il temp medieval tempriv. Il 765 è menz. terren da runcada en possess dals Zaccons/Victorids. Enturn l'onn 840 possedeva la claustra da Faveras tr.a. in bain signuril cun duas baselgias (prob. a F. ed a Fidaz), in mulin e trais huobas cun 50 juhartas (ca. 40 ha) terren arà e tributs da ponn. Ulteriurs proprietaris feudals ecclesiastics e seculars a F. èn stads durant il temp medieval la claustra da S. Gliezi/Cuira, l'uvestgieu da Cuira, ils baruns de Belmont e lur successurs, ils conts de Sax-Mesauc. Suenter il 1300 èn Gualsers da Val sa domiciliads a Fidaz ed a Scheia, nua ch'els èn vegnids rumantschads. Il guaud da F. ha furmà da vegl ennà ina barriera ed in cunfin vers la Surselva; al sid da la via per Trin, en la Val Serris, existan restanzas d'ina veglia serra. Dapi il 1399 ha F. appartegnì sco cumin a la LG, ed il 1412 è la vischnanca sa cumprada libra da la prefectura da Faveras, il 1538 dals dretgs suverans dals Saxs-Mesauc, cedids a la citad da Cuira. La baselgia parochiala da F., consecrada als ss. Martin ed Antoni, e la baselgia filiala da S. Amplezi a Fidaz èn doc. il 1440. Il 1526 e 1528 è F. s'acquistà ils dretgs parochials, adoptond la cretta refurmada. Las chapluttas bandunadas da S. Elisabeta a Vallorca, da S. Gliezi en sia vischinanza, da S. Placi da la vart sanestra da la Val Stenna (tuttas menz. il 1488) e da S. Clau tr. F. e Staderas stattan probablamain en connex cun l'urbarisaziun intensivada da la regiun e cun il traffic da transit sur il Lucmagn durant il temp medieval tardiv. Da quai dattan perditga era ils toponims Marcau (lieu da martgà) en vischinanza da S. Elisabeta e Staderas al cunfin cun Lags. La ditga da «Gion Paul da F. stai si» fa allusiun a l'impurtanza da las alps sin il Crap da Flem ed als enguladetschs da muaglia tr. ils Glarunais ed ils Grischuns en il temp medieval e stat per la necessitad d'esser alert en temps difficils. La vischnanca da F. è stada durant plirs tschientaners en ils mauns da la fam. Capol. Blers vischins da F. han prestà servetsch militar a l'ester fin en il 19. tschientaner. Las lavinas e bovas dal 1810 èn stadas ina consequenza da l'explotaziun exagerada dals guauds durant il 18. tschientaner. En il 19. tsch. è F. sa sviluppà cuntinuadamain ad in lieu da cura (curas da scotga) cun hotels e bogns: Gasthof zu den Waldhäusern 1839, Hotel Segnes 1870, bogn public e bogn da cura al Lag la Cauma 1875, Hotel Kurhaus 1877 (Parkhotel). Il 1910 ha inizià il turissem d'enviern. Suenter la Segunda Guerra mundiala han flurì l'hotellaria e la construcziun da chasas da vacanzas. Ins ha construì novs runals e novas sutgeras (emprima sutgera da l'Europa 1947). Il turissem è il sectur economic predominant a F., suandà da la mastergnanza e da l'agricultura (2000 32 manaschis purils). La vischnanca da F. dispona d'ina atgna ovra electrica. Il 2005 lavuravan 81% da las persunas cun activitad da gudogn a F. en il sectur terziar, blers da quels eran pendularis d'ordaifer. Ina baselgia cat. exista dapi il 1937. La populaziun da lingua rum. è sa diminuida dad 87% il 1880 a 55% il 1941 (LM) resp. a 6,7%/18% (ML/Lindic) il 2000. Ils 6-6-2006 ha in incendi, mess cun intenziun en la part veglia da F. Vitg, destruì otg chasas istoricas e set stallas. Ils 28-10-2007 è il tunnel da sviament da F. (4,52 km, ca. 300 miu. frs) vegnì surdà al traffic public. Litteratura: H. Anliker, Flims, 1961 (1982²); SO, 8-6-2006. Martin Bundi  Flecs Flem, Crap da  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: