e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Madesimo Madrisa  Madris, Val Val laterala sin territori da las vischnancas polit. dad Avras (culegna da M.) e Suogl che cumpiglia numerusas alps. 1368 alpis de Madrixio, tal. Valle Madrisa, tud. Madrisertal. 2002 11 abit. a Stettli e Höjahus. Colonisada en il 13. e 14. tsch. a partir da Clavenna e Plür (part dadens) resp. a partir dal Schons (part dadora). Il 1292 èn doc. Gualsers a Juf, danunder ch'els èn spert sa derasads era en la Val M. Il 1372 ed il 1412 han ils da Clavenna e Plür vendì lur alps en la Val M. a purs da Suogl che chargiavan quellas sur il Pass da la Prasignola (2724 m). Fin a la realisaziun da la via charrabla en il Schons e da quella da Cröt a Stettli (1890-95) ha existì in viv barat da martganzia sur ils pass en la Bergiaglia ed a Clavenna. Ils projects per in'ovra d'accumulaziun a pumpas, lantschads da las OE Rain Posteriur SA, ed ils plans per ina plazza da tir per chars armads èn fruntads en ils onns 1980 sin ina ferma opposiziun ed han fatg naufragi. Il 2002 existivan anc dus manaschis purils en la Val M. Litteratura: J.R. Stoffel, Das Hochtal Avers, Graubünden, 1938 (20034); H. Weber, Avers, 1985; Val M.: erschiessen, ertränken, erhalten, 1988. Adolf Collenberg  Madesimo Madrisa  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: