e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Giacometti, Giovanni * 7-3-1868 a Stampa, † 25-6-1933 a Glion (vischn. da Montreux/VD), ref., da Stampa. Figl dad Alberto, furner a Varsovia, Bergam e Stampa, e da Caterina Ottilia n. Santi, da Stampa. Savrin dad <elirlink href="aid:1009">Augusto</elirlink>. ∞ Annetta n. Stampa, figlia da Giovanni. Scola chant. a Cuira 1884-86, alura studi a la Scola d'art applitgà ed a duas scolas d'art privatas a Minca 1886-88. L'access a l'Academia d'art era vegnì refusà ad el per mancanza d'instrucziun preliminara. A Minca ha el fatg l'enconuschientscha da Cuno Amiet, cun il qual el è stà collià en amicizia per vita duranta. Dal 1888-91 ha el studegià ens. cun Cuno Amiet a l'Académie Julian a Paris, ils mais da stad passentava el en Svizra (tr.a. tar Frank Buchser). Dal schaner fin l'oct. 1893 ha G. vivì en l'Italia, alura è el turnà en Bergiaglia. Il 1894 ha el emprendì ad enconuscher Giovanni Segantini ch'è stà ses ami e mentur fin la fin da sia vita. Il 1898 ha el exponì, ens. cun Amiet e Ferdinand Hodler, cun success en la Chasa d'artists fundada il 1895 a Turitg. Dapi alura ha el exponì mintg'onn sias ovras en grondas citads europeicas. G. ha relaschà in'ovra ordvart ritga: tr.a. autopurtrets, cumposiziuns da figuras, natiras mortas e vastas cuntradas da la Bergiaglia. El ha recepì tut ils currents moderns da l'art ch'el ha sviluppà vinavant ed è s'occupà intensivamain da las colurs e dals effects da la glisch per chattar ses agen stil caracterisà d'ina lingua da colurs traglischanta. G. vala sco in dals fundaturs da la pictura moderna en Svizra. En ils onns 1918-21 e 1931-32 ha el fatg part da la cumissiun fed. da l'art.<br /><br /></p> Archiv:
Ovras: Briefwechsel: Cuno Amiet, Giovanni G., edì da V. Radlach, 2000; Giovanni G., Briefwechsel mit seinen Eltern, Freunden und Sammlern, edì da V. Radlach, 2003.
Funtaunas:
Litteratura: Giovanni G., catalog d’expos. Wintertur, Losanna e Cuira, 2 ts, 1996 (cun reg. d'ovras); BLSK, 397 s.; Künstlerkolonie Hellsau, catalog d’expos. Langenthal, 1998; L. Dosch, Kunst und Landschaft in Graubünden, 2001, 133-44; G., catalog d'expos. Fondation Beyeler, Basilea, 2009.
Elisabeth Ellenberger
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|