e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Derschader En il context grischun vegn distinguì tr. derschaders da vituraria, da recurs, da pasch, da cumpromiss, da matrimoni e da minieras sco era tr. derschaders cirq., distr., chant. e federals. Durant il temp feudal era il signur territorial resp. ses substitut (avugà, minister) per ordinari a medem temp era derschader. <br />En il sistem giudizial da las Trais Lias preparava e presidiava il derschader sco mastral la dretgira criminala e civila; el derschava, q.v.d. fascheva palais e laschava exequir la sentenzia pronunziada dals giurads, da la dretgira dals quals el na fascheva betg part. Sche la grazia vegniva refusada ad in condemnà a mort, rumpeva il derschader la batgetta, bittava quella davant il condemnà e deva al boier (carnifex) il cumond d'execuziun. Il derschader vegniva savens assistì d'in mussader e magari anc d'in derschader extern, l'uschen. undraivel terz. El gioga ina rolla impurtanta en la litteratura rum. (<elirlink href="aid:1068">Dretgira nauscha</elirlink>).<br />Il mastral cumpara pir dapi il 1851 (reorganisaziun dals dicasteris) sco pres. da la dretgira cun dretg da participar a la sentenzia e cun vusch da tagl en cas d'egualitad da las vuschs.<br /> <br /> </p> Archiv:
Ovras:
Funtaunas: FDR.
Litteratura: P. Tuor, Co dertgavan nos babuns sur malfatgs?, en: Ischi, 9/1907, 91-95; DRG 5, 169.
Adolf Collenberg
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|