e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Dosch, Leonhard [Lieni] Dretg da domicil  Dretg da burgais La Republica da las Trais Lias enconuscheva quatter dretgs da burgais, numnadamain il dretg da <elirlink href="aid:2914">vischinadi</elirlink>, il dretg dal <elirlink href="aid:830">cumin</elirlink>, il dretg da las singulas Lias ed il dretg da las Trais Lias. <br /><br /></p> <elirbold><em>Temp republican<br /><br /></em></elirbold> <p>Cun il passadi dals dretgs feudals a las dretgiras en il temp medieval tardiv èn ils comm. dals vischinadis daventads burgais dal cumin (era vischnanca giudiziala), ed il svilup dals vischinadis a corporaziuns giuridicas, politicas ed economicas autonomas (15./16. tsch.) ha schendrà il dretg da vischinadi. Omadus dretgs (quel dal cumin e quel dal vischinadi) vegnivan ertads, acquistads tras maridaglia u regalads. Il <elirlink href="aid:2913">vischin</elirlink> era obligà da natiralisar sia dunna da derivanza estra (fin il 1837 per regla per ina taxa d'acquist, tud. Weibereinkauf), ed era ils esters avevan da pajar ina tscherta summa per acquistar il dretg da burgais per els sezs e per la dunna ed ils uffants. <br />Per obtegnair il dretg da la dretgira, accordà tras la tschentada da cumin, aveva il requirent da documentar la descendenza e per ordinari era il dretg da vischinadi. Maiavilla, Claustra e.a. excludevan persunas da naschientscha illegitima da quest dretg. Singuls cumins pretendevan ina cumprova da la libertad persunala e da la libertad d'obligaziuns feudalas sco era in engirament da burgais. Las taxas da natiralisaziun variavan fitg ed eran proibitivamain autas dapi l'entsch. dal 18. tschientaner. <br />Ils burgais dals cumins avevan il dretg dad ir libramain a chatscha ed a pestgar sco era il dretg da transport; da l'autra vart eran els obligads da pajar taglias, da prestar lavur cumina, agid en cas da catastrofas e servetsch militar, da participar a la tschentada da cumin e d'assister (en tscherts lieus) al servetsch divin. Il dretg da vuschar e d'eleger na cumpigliava betg adina era il dretg d'eleger passiv u ina participaziun ad utilitads dal cumin. Per il dretg da candidar per uffizis prescriveva la Refurma dal pajais dal 1603 per Confederads natiralisads e per burgais da la Vuclina in domicil da 10 onns en la Lia respectiva. Il 1647 ha la LG decretà ina carenza da 40 onns, la LCD ina tala da 30 e la LDD ina da 10, dapi il 1740 tuttas trais ina carenza da 40 onns. Da temp en temp relaschavan las Lias, ils cumins u ils vischinadis scumonds da natiralisaziun temporars, p.ex. il cumin da Schons il 1643, la LG il 1681 e la LDD il 1728. Essend ch'il dretg da la dretgira era da grond'impurtanza politica ed economica, empruvavan las fam. dominantas da natiralisar singuls comm. en tuttas trais Lias e d'impedir alura la natiralisaziun da concurrents. Per conceder il dretg da vischinadi pretendevan tscherts vischinadis il dretg da la dretgira u il consentiment da quella, faschond savens dependent lur dretg era da la confessiun, da la facultad e/u da l'exclusiun da l'astg e pastg e dal duair u dal scumond da domicil. Sch'insatgi prendeva domicil ordaifer il vischinadi u il cumin, acquistava dretgs externs u midava la confessiun, vegniva el per regla privà dal dretg da ses lieu d'origin. Per ils fulasters e domiciliads valevan cundiziuns spezialas. <br />In burgais d'in cumin era sa chapescha era burgais da la Lia respectiva (bundsman) e da la Republica da las Trais Lias. Als auters vegniva accordà il dretg da la Lia tras la dieta da quella, il dretg da las Trais Lias tras la Dieta federala. A partir dal 1706 pudeva ina Lia accordar il dretg sulettamain cun il consentiment da las autras. Cun excepziun d'in eventual duair da domicil n'era quel betg suttamess a cundiziuns spez., ed in burgais d'ina Lia aveva il dretg da cundecider en fatgs da tuttas Trais Lias (referendum) e pudeva vegnir elegì en uffizis da quellas (mess, uffizis en las Terras subditas e.a.). Ils abitants da las Terras subditas avevan la pussaivladad da sa laschar legitimar sco glieud da la Republica cun dretg da burgais (tud. verbürgerte Pundsleute) per profitar qua tras d'avantatgs commerzials, d'exemziuns da taglia en las Terras subditas ed evtl. era dal dretg da vuschar e d'eleger entaifer la Republica. <br /><br /></p> <elirbold><em>Temp modern<br /><br /></em></elirbold> <p>La Mediaziun ha remplazzà il 1803 il dretg da vischinadi tras il dretg communal. Il 1814 è il dretg da la dretgira vegnì collià cun il duair da domicil sco premissa per l'elecziun en ils uffizis chantunals. Na-Grischuns stuevan disponer dal dretg com. per survegnir quels dal cumin e dal Chantun. A partir dal 1835 stueva in dretg vegnir approvà dal Cussegl grond e confermà dal chau-lia respectiv. Ils dretgs eran talmain colliads in cun l'auter ch'ins na pudeva betg acquistar in sulet. Igl era percunter pussaivel d'acceptar in dretg u da renunziar a quel senza consequenzas per ils auters. <br />Suenter il 1848 è il dretg sa sviluppà confurm als princips da la Const. federala. El è vegnì collià essenzialmain cun la vischnanca politica, furmond la basa dal dretg da burgais chant. e federal. Il dretg da burgais vegniva legà independentamain dal lieu da naschientscha e da domicil. Il 1855 han ins midà dal princip da paternitad al princip da maternitad per uffants illegitims. La dunna obtegna e mantegna dapi alura il dretg da burgais da l'um. Il 1874 è vegnida scumandada la pratica da pretender da la dunna ina taxa da natiralisaziun. Avant il 1857 disponivan quasi tut las vischnancas da registers ecclesiastics d'in caracter uffizial civil. Dapi alura existan registers particulars dals burgais che vegnan controllads dal Stadi, e las brevs da burgais ed ils certificats d'origin han da vegnir legalisads tras la Chanzlia chantunala. Dapi l'introducziun dal register dal stadi civil il 1876 vegnan tut ils burgais svizzers registrads ed administrads al lieu d'origin. La lescha chant. davart il dretg da burgais è vegnida revedida pliras giadas, la davosa giada ils 6-6-1993. In cas spezial furma la natiralisaziun da las persunas senza patria e dretg da burgais e dals vagants dals onns 1850-53.</p> Archiv: Ovras: Funtaunas: CDG. Litteratura: J. Putzi, Die Entwicklung des Bürgerrechts in Graubünden, 1951. Adolf Collenberg  Dosch, Leonhard [Lieni] Dretg da domicil  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: