e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Dretg da burgais Dretg da votar da las dunnas  Dretg da domicil Avant il 1800 vegnivan il <elirlink href="aid:1059">dretg da burgais</elirlink> e quel da domicil applitgads a moda fitg restrictiva. Ils vischins sa protegivan qua tras da concurrents politics ed economics. A partir dal 1815 vegnivan persunas senza patria, domiciliadas en in lieu durant dapli ch'in onn, resguardadas sco "confamigliaras", q.v.d. ch'ellas eran toleradas, ma exclusas dals dretgs reservads als burgais e vischins. Las radund 2'000 persunas senza patria e senza domicil, domiciliadas da quel temp en il Grischun, vegnivan tractadas uffizialmain da <elirlink href="aid:2904">vagants</elirlink> e pudevan vegnir bandischadas. Suenter il 1850 ha la Confed. obligà ils chantuns d'incorporar ils senzapatria sesents e vagants, cun u senza palpiris valaivels. La lescha chant. da domicil dal 1-3-1853 ha refusà il dretg da vuschar com. als Svizzers domiciliads ed exclus quels da l'utilisaziun dals bains com. e corporativs. Quai ha provocà charplinas senza fin tr. ils domiciliads ed ils vischins/burgais. Il 1-9-1874 è entrada en vigur la nova lescha fed. da domicil. Quella ha francà il dretg dal liber domicil per ils Svizzers e conferì a quels il dretg da participar als affars politics (suenter trais mais) ed a las utilitads publicas (suenter dus onns) en lur vischnanca da domicil. Als burgais èn vegnids accordads mo insaquants privilegis, p.ex. il privilegi da recepir novs burgais. Questa lescha è vegnida revidida il 1947. Dapi il zercl. 2002 pon las vischnancas decider libramain da laschar participar ils domiciliads betg svizzers a la politica communala. Masagn è stada l'emprima vischnanca grischuna ch'ha fatg diever da quel dretg (2004).<br /><br /></p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Litteratura: J. Desax, Die Bündner Gemeinde, 1934; Einbürgerungen 1801-1960, 2 ts, edids da R. Jenny, 1965; Metz, Graubünden 2, 12-16; HbBG 3, 139-42. Adolf Collenberg  Dretg da burgais Dretg da votar da las dunnas  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: