e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Economia alpestra Edifizis da turissem  Economia da subsistenza Tip d'economia che serva a producir surtut per l'agen diever. L'economia da subsistenza è tipica per las societads preindustrialas e stat en cuntrast cun l'economia libra chapitalistica da las societads industrialas. Ella mussa grondas differenzas localas e n'ha prob. mai existì en sia furma pura, perquai che las chasadas avevan quasi dapertut da barattar u importar sal ed objects da metal. Il pli pauc derasada è ella en las regiuns prealpinas ed al nord da las Alps ch'èn sa spezialisadas dapi il temp medieval tardiv sin l'allevament da muvel e la producziun da paintg ed, a partir dal 16. tsch., era da chaschiel dir per l'export, en disfavur da la cultivaziun dad ers. Il vin, il sal ed il graun stuevan vegnir importads. La mancanza da graun na stueva dentant betg vegnir cumpensada tras in import correspundent, perquai ch'il provediment era orientà fermamain a products da latg, a fritgs e legums ed a partir da la fin dal 18. tsch. era a tartuffels (<elirlink href="aid:2097">Nutriment</elirlink>). Il grad da subsistenza differiva era tenor l'appartegnientscha sociala. Il pli aut grad d'autonomia economica paran d'avair gì las regiuns cun in'agricultura intensiva e fam. da purs da la classa mesauna. Persunas da classas socialas pli bassas (purs pitschens, famegls e schurnaliers) eran liadas, sco consuments da products prevalentamain agrars, al martgà local. Ils purs gronds obtegnevan racoltas en abundanza ch'els vendevan cun in grond gudogn, o.t. en onns da chareschia. L'augment da la martganzia e blers ulteriurs indizis mussan che l'integraziun dals products agrars en il martgà liber è sa rinforzada durant il temp modern tempriv. Sin il champ da las praticas commerzialas ha manà quest'integraziun era ad in spustament dal barat direct da natiralias vers il traffic monetar. Per pajar ils tschains dals debits na stuevan ils purs betg mo far retgavs pli gronds en natiralias, mabain era barattar quels sin ils martgads cunter munaida blutta. La plipart da las entradas che steva a disposiziun a chasadas ruralas derivava da la vendita da muvel, pratitgada o.t. en la Lumbardia (<elirlink href="aid:1093">Fieras</elirlink>). Durant il temp modern tempriv ha existì ina furma maschadada da l'economia da subsistenza e da l'economia da martgà, l'autoprovediment ha dentant mantegnì, d'in punct da vista quantitativ, sia predominanza fin enturn il 1800. A l'entsch. dal 19. tsch. era il commerzi da barat anc fitg derasà. Il seghel e l'ierdi valevan sco med da pajament (p.ex. en l'Engiadina Bassa) e vegnivan barattads per fritga setgentada dal Partenz. Pir la modernisaziun da l'agricultura e l'industrialisaziun han gidà l'economia da martgà a s'imponer. Vers la fin dal 19. tsch. han la reducziun dal traffic commerzial, la fin dals servetschs mercenars e da l'industria da minieras (che garantivan in gudogn supplementar) manà en singulas regiuns ad in augment a curt termin da la valur da l'economia da chasa. Las crisas en l'emprima mesadad dal 20. tsch. han rinforzà il grad d'autoprovediment: avant la Segunda Guerra mundiala importava la part da vivondas da l'atgna producziun en il Grischun ca. 40%, en il decurs da la guerra è quella s'augmentada a ca. 70% (<elirlink href="aid:749">Battaglia dal graun</elirlink>). Suenter la guerra ha l'economia da subsistenza pers sia impurtanza en favur da la spezialisaziun da l'economia agrara e sia orientaziun al martgà liber.</p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Litteratura: Strategien von Subsistenzökonomien, 1986; J. Mathieu, Eine Agrargeschichte der inneren Alpen, 1992, 56-65; HbBG 2 e 3. Edwin Pfaffen, Andreas Ineichen  Economia alpestra Edifizis da turissem  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: