e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Epidemias da muvel Erb, Hans  Epidemias umanas Il term epidemia deriva dal grec e munta en connex cun malsognas "derasà en il pievel". I sa tracta dad in'accumulaziun temporara e locala d'ina malsogna infectusa. Sco pajais da transit è il Grischun adina stà expost ad epidemias importadas dal nord e dal sid tras martgadants, schuldads, vagants e viandants. La pli gronda orrur chaschunava la pestilenza, numnada era pesta, muria, muria gronda, mort naira, boda u glonda. Quella ha furià surtut en il 16. tsch. e fin il 1642, ha depopulà entirs aclauns (p.ex. Stürvis/Maiavilla, Schall/Lai, Tierzel/Scharons e Deal/Mon tr. il 1628 ed il 1642) e decimà en pliras vischnancas en pauc temp fin a dus terzs da la populaziun. Indicaziuns medicinalas pli exactas èn vegnidas tradidas pir suenter il 1640. A partir da quel temp e fin l'entsch. dal 19. tsch. han la virola, il tifus e la dissenteria (mal cotschen, difteria) semnà la mort en ils vitgs e mess en fossa massas d'uffants e giuvenils.<br />Avant il 1805 n'existiva nagin cussegl da sanitad per epidemias. La Dieta fed. reagiva da cas a cas cun il consentiment dals cumins (<elirlink href="aid:2763">Referendum</elirlink>). Las emprimas chasas da malsauns èn attestadas a Cuira ed a Masans il 1209, l'emprim mandat da pestilenza a Cuira datescha dal 1541. Il 1667 ha la Dieta fed. relaschà las emprimas prescripziuns davart il cumportament en cas d'ina epidemia che cuntegnevan las suandantas mesiras: serrar ils pass e cunfins; quarantina per martganzia importada e viandants (emprima attestaziun 1718); dischinfectar stabiliments, vestgadira ed utensils contaminads; scumandar da bandunar il lieu e da visitar fieras; separar las fam. saunas e malsaunas. Il 1751 è vegnida introducida l'obligaziun d'annunziar cas d'epidemias ed il 1805 quella da vaccinar cunter malsognas epidemicas - en accord cun il progress da la medischina. Fin viaden il 19. tsch. imploravan ins cun oraziuns e pias donaziuns l'agid da Dieu e recurriva a Nossadunna sco intermediatura da Dieu, a s. Onna (mumma da Maria) ed als sontgs da la pestilenza Roc, Bastiaun ed Antoni d'Egipta (era: Antoni avat), a partir dal 1610 era a Carlo Borromeo (declerà sontg). La Sontga Crusch, represchentada sin zains, chasas e portas, dueva preservar da la muria, e cun exvotos e maletgs engraziavan ils survivents per l'agid celestial. <br />L'orrur da la pestilenza ha schendrà ina ritga litteratura e numerusas ovras d'art che tractavan dal saut dals morts ed instituivan l'<em>ars moriendi,</em> v.d. l'art da bain murir. Da la muria èn stadas pertutgadas tut las valladas reticas, ma betg tuttas il medem mument e cun la medema intensitad.<br /><br /><br /><br /></p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Litteratura: P. Ursprung, Die Pestheiligen im Kanton Graubünden - ein Inventar, en: BM, 1998, 163-98 (cun litt. specifica, 196-98); D. Schönbächler, Von den Pestheiligen, en: Disentis, 76/2009, nr 1, 2-5. Adolf Collenberg  Epidemias da muvel Erb, Hans  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: