e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Albertini, Thomas von Albin, Apollinari Anton  Albertini, von Schlatta attestada dapi il 1478 a La Punt-Chamues-ch. Il progenitur per propi, Bernard (doc. il 1547-59), era pur e commerziant. Ses descendents han profità da la situaziun da La Punt-Chamues-ch sco center da traffic a la cruschada da la Via d'Engiadina e dal Pass da l'Alvra per entrar en la restauraziun ed en il commerzi da chaschiel e da vin. Els han fundà basas a Tiraun e Clavenna, al Pass dal Fuorn, da la vart nord da l'Alvra ed a Vaniescha. In'emprima tentativa d'obtegnair il titel da noblezza (1613) n'è betg reussida; pir il 1641 ha il chapitani Duri Ges (Huldrich) gì success tar l'imperatur. Sin il champ economic e militar èn ils A. daventads activs pir vers la fin dal 17. tschientaner. La via a carrieras politicas en la dretgira d'Engiadin'Ota han bloccà fin a la Mediaziun (1803) ils privilegis da Zuoz e da la fam. von Planta. Acquist regular d'uffizis en Vuclina dapi il 18. tschientaner. L'access al circul pli stretg da l'aristocrazia grischuna ha chattà <elirlink href="aid:13">Jacob Ulrich</elirlink>, chau da la LDD il 1708 e fundatur da la lingia dal Partenz. <elirlink href="aid:10">Christoph</elirlink> ha fundà cun la natiralisaziun dal 1812 la lingia da Cuira. El è stà, sco <elirlink href="aid:12">Jacob</elirlink> e <elirlink href="aid:16">Thomas</elirlink>, comm. da la Regenza grischuna. Il 1816 han ils A. mess cun Rudolf (1769-1842) l'emprim landamma da l'Engiadin'Ota. Las perditas da bains e facultads en Vuclina sco era il declin dal servetsch da mercenari han ils A. empruvà da cumpensar cun s'engaschar en il traffic naz. e da transit ed en il turissem. Da la bainstanza da la fam. e da sia conscienza dinastica creschenta a partir dal 17. tsch. dattan perditga ils edifizis signurils construids dals A. a La Punt-Chamues-ch. Lur prestige social sa reflectescha era en lur matrimonis cun exponents da fam. aristocraticas. La lunga tradiziun intellectuala da la fam. sa manifestescha o.t. en l'interess per la giurisprudenza; numerus A. han fatg studis da dretg a la famusa Univ. da Padua, quai ch'ha facilità lur access als pli auts uffizis en Vuclina. La derivanza nobla da l'Italia è ina legenda dal 18. tschientaner.<br /><br /></p> Archiv: Apriv. von A., La Punt-Chamues-ch e Turitg. Ovras: Funtaunas: Litteratura: T. von Albertini, Die rhätische Familie von A., 1904; J. Mathieu, Die Herren der Brücke, en: JHGG, 1988, 65-115; Simmen, Wappen, 73-75. Jürg Simonett  Albertini, Thomas von Albin, Apollinari Anton  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: