e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Gieus festivs istorics Giger, Arnold  Gieus sacrals Ils gieus sacrals tractavan temas da religiun e cardientscha (parts dal Vegl e Nov Testament). En il temp medieval vegnivan els inscenads sco misteris en baselgia, pli tard sin plazza com. u davant baselgia. Da quel temp na devi anc betg cudeschs per il pievel cumin, gnanc la Bibla; il cuntegn da quella stueva vegnir represchentà en furma da gieus u da picturas vi dals mirs-baselgia (Maister da Vuorz). En il territori rum. èn ils gieus sacrals daventads enconuschents tras Gian Travers e ses gieus biblics, represchentads da la giuventetgna masculina da Zuoz sin plazza com.: «La histoargia da Joseph» (1534) e «La histoargia dalg filg pertz» (1542). I suondan ulteriurs auturs sco Durich Chiampell (a Susch) e Bart Stuppan (ad Ardez). «La Praissa Babilonis» (autur NN), inscenada a Zernez il 1576, ha durà dus dis. Chiampell relata era dad ina passiun ladina. Duas giadas ha la Sinoda retica scumandà (senza success) talas represchentaziuns (<elirlink href="aid:2851">Teater rumantsch</elirlink>). <br />En il Grischun cat. èn enconuschentas o.t. las passiuns dal temp baroc: la «Passiun de Suagnign» (ms., 1741); la «Passiun de Somvitg», attestada per il 1801, scumandada e  represchentada la davosa giada pauc avant il 1850; la «Passiun de Lumbrein», represchentada fin il 1882. Gieus sacrals pli moderns èn vegnids inscenads anc en il 20. tsch.: «Das Spiel von Jesu Leid und Herrlichkeit» (1933) da Maurus Carnot, represchentà a Domat fin il 1985; «Golgata» (1956) da Giusep Durschei. Ulteriurs auturs da gieus sacrals: Carli Fry, Albert Wihler, Domenic Gaudenz e (sco ultim) Ursicin Gion Geli Derungs, «Passiun» (Vella, 2003; musica: Gion Antoni Derungs). <br />Fitg derasà en l'entir intschess rum. è il <elirlink href="aid:3741">Saut dals morts</elirlink>. Il pli vegl gieu sacral doc. è «Lg Ball dils moarts» (autur NN), copià il 1605 da Jan Polin Jecklin da Zuoz (1591-1642). Il 1680 è vegnì represchentà a Tschlin «Ilg saltar d'ils morts», ina versiun surs. da Jecklin, amplifitgada da Johannes Moeli. Joannes Martinus ha vertì quell'ovra en lad. (1724) e Peider Lansel l'ha modernisada e publitgada. La versiun surs. modernisada da Carli Fry (musica: Duri Sialm) è vegnida represchentada il 1986 a Mustér. Il 1962 ha Jon Semadeni scrit «Il sot cun la mort», in gieu cun chant e musica da Benedetg Dolf. Quest saut è vegnì represchentà a l'Exposiziun naz. dal 1964 a Losanna. Il 1998 è vegnida inscenada l'emprima opera religiusa rum.: «Retg Balthasar» (libret e reschia: Giovanni Netzer; musica: Gion Antoni Derungs).</p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Litteratura: G. Gadola, Historia dil teater romontsch, 2 ts, 1930-32; G. Gadola, Mussavia dramatic, 1947-87; F. Giger, Geschichte des Engadiner Dramas, 1977; Bezzola, Litteratura; Deplazes, Funtaunas; LTS, 1376-82; F. Andriuet, Las passiuns romontschas cun risguard spezial dalla passiun da Lumbrein da 1862 e dalla passiun da Sumvitg, lic. Friburg, 2005. Gion Deplazes  Gieus festivs istorics Giger, Arnold  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: