e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Giuliani, Tomaso GiuRu  Giurisdicziun Dal temp da la <elirlink href="aid:2836">Republica da las Trais Lias</elirlink> (1524) fin a la refurma da la Const. chant. dal 1851/54 consistivan las dretgiras ordinarias (<elirlink href="aid:1070">Dretgiras</elirlink>) dal <elirlink href="aid:2060">mastral</elirlink>, dal stab da dretgira e da 6-24 giurads. Il mastral tegneva la batgetta, q.v.d. ch'el presidiava la dretgira, senza però disponer dal dretg da cussegliar, proponer painas u truar; quai dastgavan far mo ils giurads/truaders che decidevan era davart mintga pass processual, e quai tenor tschentament ed en buna fai u sa referind al dretg imperial dal 1532 (<elirlink href="aid:766">Carolina</elirlink>). Il mastral aveva mo da palesar e d'exequir la paina tenor il truament dals giurads. La dretgira pudeva recurrer ad in succurs extern, numnadamain a l'uschen. vanzament dal dretg (zuosaz, birihters) sco era ad in u plirs assistents giuridics, ils uschen. undraivels terzs. La dretgira civila e matrimoniala vegniva convocada a datas fixas e, dapi il 16. tsch., en localitads communalas. Las partidas s'exprimivan savens senza mussader. La dretgira criminala sa reuniva tenor basegn, oriundamain mo il mardi (il Ziustag/Dienstag; Zeus era il dieu da la dretgira), a partir dal temp medieval tardiv mintga trais dis, cun excepziun da dumengias e firads, e quai da l'alva fin a la rendida dal sulegl. Ella tractava mo in cas per seduta e truava sche pussaivel il medem di. L'arrestaziun succedeva sin accusaziun dals donnegiads u sin denunzia dal burser/secalmaister. En cas d'ina inquisiziun difficila vegniva applitgada era la <elirlink href="aid:2859">tortura</elirlink>. Il mastral convocava il stab da dretgira (salter, burser, scrivant), ils giurads e l'eventual succurs. Sbirs cun alumbart survegliavan la seduta convocada sut tschiel avert, per ordinari sin la plazza communala. Il "rintg", ina classena embannida, separava la dretgira dal pievel. Surpassaments verbals ed auters delicts visavi l'embannida vegnivan chastiads cun multas u, sco en la Val Schons, cun tagliar ora la lieunga (p.ex. en cas d'insultas da la dretgira). Amez il rintg era ina maisa cun batgetta e spada. Ils derschaders ed ils giurads sesevan, tut ils auters stevan en pe. La dretgira dastgava bandunar ils lieus embannids pir suenter la sentenzia. Las partidas na s'exprimivan betg sezzas, mabain tras lur mussaders. Suenter la regulaziun da tut las formalitads d'avertura dal process manavan il salter ed il sbir l'inculpà en il rintg e schlargiavan la chadaina. Alura suandavan il plant e la consultaziun a part da l'inculpà, da ses parents, da ses avugads, da ses procuraturs (bistands) e da dus enfin trais giurads, silsuenter la resposta e la seramentaziun da las perditgas (ils umens cun trais dets, las dunnas cun il maun sin il pèz dretg). Las partidas stuevan cumprovar la vardad da lur inculpaziun resp. l'innocenza da l'accusà. A la fin sa cussegliavan ils giurads. Senza confess formal na dastgava nagin vegnir condemnà. En cas da dubis pli gronds vegniva applitgà sut circumstanzas l'uschen. giudizi da Dieu. Il mussader dal plant prelegeva il truament. En cas da paina da mort deliberavan ils giurads anc ina giada davart dretg u grazia, p.ex. executar cun la spada enstagl da la suga, sepulir l'executà sin santeri enstagl da sutterrar el ordaifer il mir-santeri u sut la furtga. Sche la grazia vegniva refusada, rumpeva il mastral e derschader la batgetta e bittava quella davant il truà, dond al <elirlink href="aid:757">boier</elirlink> il cumond d'execuziun. Ordavant gieva il derschader cun ils mussaders, suandads dal boier e da ses famegl cun il sentenzià en chadaina, accumpagnà dal spiritual suandà dals sbirs e giurads e dal pievel. Enturn la furtga vegniva furmà in rintg, en il qual il boier executava il truà (dunnas vegnivan najentadas). En tscherts cumins, sco quels da Tavau u da la Lumnezia, rumpeva il derschader la batgetta pir en quest mument. Suenter avair mess a mort il sentenzià al sepuliva il boier, tut tenor il truament, sin santeri, ordaifer il mir-santeri u sut la furtga, entant che la dretgira turnava en il rintg. Là constatava il mussader da la resposta solennamain ch'il delict saja ussa expià. A la fin admoniva il mastral u il spiritual il pievel a la virtid. Alura vegnivan il rintg e la spada lavads ritualmain, e la dretgira sa retirava en chasa-cumin. In cas spez. represchenta la <elirlink href="aid:1068">dretgira nauscha</elirlink>. La refurma da l'urden processual dal 1851 ha remplazzà il sistem vegl-republican tras princips e furmas processualas modernas ed accordà la giurisdicziun en il Grischun a la Constituziun ed a las leschas federalas.</p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Wagner/Salis, Rechtsquellen; RQGR; FDR. Litteratura: P. Tuor, Co dertgavan nos babuns sur malfatgs?, en: Ischi, 9/1907, 80-153; Schwarz, Gerichtsorganisation; Sprecher/Jenny, Kulturgeschichte. Adolf Collenberg  Giuliani, Tomaso GiuRu  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: