e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Gravedona
Vischnanca situada en la provinza tal. da Com en la part sura dal Lai da Com. 2001 2'614 abitants. En il temp autmedieval era G. la chapitala da la Republica da las <elirlink href="aid:2940">Trais Plaivs</elirlink>. En il temp medieval disponiva la vischnanca d'in vast retroterra agricul a Livo, Dosso del Liro e Valle S. Jorio. G. è stà in port impurtant per la navigaziun sin il Lai da Com. En il 15. tsch. partivan da G. las novas vias da sauma sur il Pass da S. Jorio vers Blinzuna e sur il Bocchetta di Camedo vers Roveredo. La vischnanca tgirava intensivas relaziuns economicas e culturalas, cun ferms barats da la populaziun cun il Mesauc. G. è stà la sedia da cumissaris (derschaders, 1450-58) e d'in podestat dal Grischun (1512-25) ed è alura vegnì attribuì a Milaun (Guerras da <elirlink href="aid:1955">Müsch</elirlink>).</p>
Archiv:
Ovras:
Funtaunas:
Litteratura:
A.M. Stampa, Annali Gravedonesi, 1715 (1982²).
Martin Bundi
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|
Gratarolus, Gulielmus