e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Jochberg, Hans von Jöh  Jochberg, [von] La fam. nobla cumpara pauc temp suenter il 1500 quasi a medem temp a Lags ed a Sagogn en funcziuns politicas centralas. Pertutgond l'origin dals J. suppon'ins ch'els sajan muntads socialmain dal stan puril sut in nov num tud. u ch'els sajan immigrads. Ils dus frars Hans ed Alexander paran d'avair profità a moda adestra d'in vacuum politic en la Foppa suenter ch'ils Capols eran s'imponids a Flem e fam. indigenas (Monts, Lumerins) en la Lumnezia. <elirlink href="aid:1326">Hans</elirlink> è sa domicilià a Sagogn, nua ch'el ha acquistà la tur dal chastè d'Aspermont-Fraissen, obtegnond qua tras il 1536 access a l'uffizi politic il pli aut da la LG, quel dal landrehter. Alexander, domicilià a Lags, è daventà mastral dal cumin dals Libers e "mo" comm. da la dretgira d'appellaziun da la LG a Trun, perquai ch'ils abitants da Lags n'avevan betg access a l'uffizi dal landrehter. Ils dus frars han occupà era uffizis en Vuclina. Jochum e <elirlink href="aid:1325">Gallus</elirlink>, dus figls da Hans, èn stads activs sco scrivants e podestats en Vuclina. Conrad, prob. in ulteriur figl da Hans, ha prendì domicil a Vaz. A l'Univ. da Basilea han studegià Heinrich e Hans il 1554; quest ultim, figl da Jochum, è stà trais giadas mastral da la Foppa. Il Gallus numnà sura è s'acquistà il signuradi da Löwenberg-Schluein ed ha realisà la «Jochberg'sche Urkundensammlung». Dus descendents masculins da Jochum, medemamain cun il pronum Jochum, han transferì la sedia da fam. a Lags, nua ch'els han occupà l'uffizi dal mastral ed han servì d'ambassadurs a las Trais Lias. La fam. è vegnida a bainstanza tras il servetsch mercenar franz. e tras allianzas matrimonialas cun fam. dirigentas grischunas, sco ils Rincks von Baldenstein, ils Beelis von Belfort, ils Ninguardas, Monts, Marmels, Capols e Plantas. L'activitad politica dals dus roms da Lags e Sagogn è sa limitada a la perioda dal 1520 al 1620. <br /><br /></p> Archiv: ASGR. Ovras: Funtaunas: Litteratura: Grimm, Aristokratie, 229-31; M. Bundi, Die Familie J. im Schloss Aspermont, en: Casti Aspermont, edì da W. Kuoni, 2002, 21-28. Martin Bundi  Jochberg, Hans von Jöh  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: