e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Alvagni Alvaschagn  Alvagni, Bogn d' Fracz. da la vischnanca polit. d'A., situada sin la spunda sur la planira alluviala da l'Alvra. 1466 <em>Alphanau</em>, 1621 <em>Tschessalunga</em> che designescha la part la pli veglia dal vitg sper la baselgia. 1827 25 abit.; 1902 92 (construcziun da la VR); 1970 125; 1990 75. La tur d'abitar dals <em>milites</em> d'A., menz. il 1244, anc vesaivla il 1550, era presumadamain ina staziun da duana dals baruns de Vaz sin la ruta da l'Alvra. Las funtaunas da zulper vegnivan prob. utilisadas gia en il temp rom. (chat da munaidas). Il bogn è menz. per l'emprima giada il 1474, ed il 1747 han Johann Baptist Bavier, Johann Anton Grass e Meinrad Schwartz descrit l'effect curativ da l'aua. Las funtaunas han appartegnì en il 17. tsch. a la fam. Walthier, en il 18. tsch. a las fam. Simmen e Sprecher ed en il 19. tsch. als Balzers, possessurs dal bogn d'A. La posta a chavals, introducida sin la via nova da l'Alvra, ha dà novs impuls al bogn ed a la vischnanca a partir dal 1850 (commerzi, ustarias). La chasa da cura, renovada il 1866 ed engrondida il 1904, è vegnida serrada il 1962, spazzada il 1998 e remplazzada tras in cumplex da bogns (avert il 2001). La baselgia cat. barocca, erigida suenter la pesta dal 1629-30, era deditgada als ss. Bastiaun e Roc, il 1854 a la s. Trinitad. Dal 1851 al 1957 han ins tegnì ad A., en alternanza cun Brinzauls, il cumin dal cirquit da Belfort. Fiera da muvel regiunala fin il 1950. Dapi il 1902 staziun da la VR. La scola d'A. è vegnida serrada il 1971. Il 1997 han ins avert ad A. ina plazza da golf ed ina nova chasa da cura.<br /><br /></p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Litteratura: A. Balzer, Igl Bogn d'A., en: Sulom, 6/1927, 3-12; Kdm GR 2, 340-42; SO, 27-2-1998; 3-3-1999. Gion Peder Thöni  Alvagni Alvaschagn  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: