e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Litteratura da viadi Litteratura rumantscha  Litteratura naziunala rumantscha L'uschenumnada belletristica (sectur dal martgà da cudeschs sortì dal champ da las <em>belles lettres</em> en il 17. tsch.) è naschida, sco champ da la litteratura rum., en il 19. tsch. d'in sentiment romantic e naz. sut l'influenza da l'Illuminissem. La litteratura naziunala rum. ha inizià cun poesias patrioticas intunadas e chantadas cun success dals chors rum.: en Surselva «Il patriot» da Geli Caduff, «La Ligia Grischa» (1864) ed «Il pur suveran» (1863-65) da Gion Antoni Huonder e «Nossa viarva» (ca. 1900) da Flurin Camathias; en Surmeir «La crousch alva sen fons cotschen» (ca. 1935) dad Alexander Lozza; en l'Engiadina «La guardia grischuna» (1899) da Florian Grand, «Adieu a l'Engiadina» dad Andrea Bezzola u la «Lingua materna» (1908) da Gudench Barblan.<br />A las chanzuns patrioticas suondan poesias declamatoricas dals tips «Stai si defenda» (1887) da Giacun Hasper Muoth e «<elirlink href="aid:3582">Tamangur</elirlink>» (1923) da Peider Lansel. Muoth ha pretendì il 1893 cun vehemenza "in niev e veramein nazional e practic material de lectura" per las scolas. Il sentiment naz. dals creschids è vegnì evocà e derasà tras gieus patriotics (<elirlink href="aid:1118">Gieus festivs istorics</elirlink>) sco «Armas e larmas en la Cadi» (1899) da Maurus Carnot, «La chanzun da la libertà» (1947) da Men Rauch, «Benedetg Fontana» (1929) da Gion Not Spegnas, «Il festival de Porclas» (1951) da Toni Halter e «Val sainza stélas» (1958) da Curo Mani. Cloms naz. resunan en ils dus epos «Il Cumin d'Ursèra de 1425» (1896) da Giacun Hasper Muoth ed «Ils Retoromans» (1900) da Flurin Camathias che culminescha en la fundaziun da la "ligia retoromana" (<elirlink href="aid:1436">Lia Rumantscha</elirlink>). <br />En la prosa sa manifestescha la litteratura naziunala rum. l'emprim tar Gion Antoni Bühler ch'ha empruvà da represchentar en sias novellas ils Rumantschs da tut las valladas. Adina puspè è la lingua rum. l'instrument che reunescha ils protagonists. I sa tracta darar d'ina tenuta cuminaivla a tut ils Rumantschs, anzi plitost d'ina cuminanza idiomatica che d'ina identitad cumplessiva che ha chattà sia expressiun en il moviment da la <elirlink href="aid:2774">Renaschientscha retorumantscha</elirlink>. Menziun spez. en la prosa rum. cumbattanta merita il clom da Peider Lansel cunter l'Irredentissem: "Ni Talians, ni Tudais-chs, Rumantschs vulains restar!" (1913).<br /><br /></p> Archiv: Ovras: Funtaunas: BMVR. Litteratura: Bezzola, Litteratura; Deplazes, Funtaunas 2 e 3; Deplazes, Die Rätoromanen. Gion Deplazes  Litteratura da viadi Litteratura rumantscha  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: