e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Latour, Caspar Theodosius de Latour, Ludwig de  Latour, de [vom Turm, de Turre] Il progenitur da questa fam., Ludwig (menz. il 1473), abitava en la tur da Marmarola, residenza dal migiur claustral, a Breil. Ils L. d'auters lieus (p.ex. quels da Surcasti) n'èn istoricamain betg impurtants. Ils roms da Breil èn sa sviluppads a dinastias da politichers e d'uffiziers. Els disponivan d'in grond possess funsil e d'entradas da pensiuns, d'uffizis politics e militars. Ludwig è stà l'emprim L. ch'è daventà mastral da la Cadi (1596), ses biadi <elirlink href="aid:1515">Ludwig</elirlink> l'emprim L. landrehter da la LG (1654). Da quel temp èn ils L. s'alliads tras maridaglia cun ils de Castelberg, de Montalt e de Mont. Suenter avair pers lur influenza politica a partir dal 1714 cun <elirlink href="aid:1514">Caspar Deodat</elirlink>, han els fatg pli e pli carriera militara. Il 1734 ha Ludwig Adalbert, nev dad <elirlink href="aid:1510">Adalbert Ludwig</elirlink>, acquistà ina mesa cumpagnia en il regiment grischun da Travers, engaschà en servetschs da la Frantscha; fin il 1792 èn blers L. daventads là uffiziers, fin al grà da colonel. L'ascensiun dals L. sin il champ militar ha cuntanschì sia culminaziun cun <elirlink href="aid:1513">Caspar Theodosius</elirlink>, gen. da l'armada papala, biadi da Ludwig Adalbert, ed è ida a fin cun ils figls da quest ultim, <elirlink href="aid:1512">Caspar</elirlink>, litinent col., e Heinrich Adalbert († 1878), maior. Enturn il 1800 è la fam. puspè cumparida sin il palc politic cun <elirlink href="aid:1516">Pieder Antoni</elirlink>, frar dal general. En il 19. tsch. ha quel furmà cun ses nevs <elirlink href="aid:1511">Alois</elirlink> e Caspar (surnumnà) ina da las dinastias las pli influentas dal chantun Grischun, parentada cun l'elita politica cat.-lib. (surtut ils Steinhausers) e cat.-cons. (Peterellis, Decurtins). Suenter la mort dad Alois han ils L. pers lur influenza politica. Els han mess 34 mastrals en la dretgira da la Cadi fin il 1915, pli blers che mintg'autra famiglia. Represchentants masculins dals L. vivan oz mo pli ordaifer il Grischun en ils chantuns Argovia, Berna e Lucerna.<br /><br /></p> Archiv: Archiv L., Breil (microfilm en l'ASGR). Ovras: Funtaunas: Litteratura: Schweizerisches Geschlechterbuch 5, 1933, 345-50; A. Collenberg, Die Familie L. von Brigels, lic. Friburg, 1973 (cun tav. geneal.); V. Theus, Die Portrait-Sammlung der Familie de L. im L.-Archiv in Breil/Brigels, 1978; A. Collenberg, Die de L. von Brigels in der Bündner Politik des 19. Jahrhunderts, 1982; A. Färber, Eine Patrizierfamilie im Bauerndorf: Das L.-Archiv in Breil/Brigels, en: TG, 2005, nr 6, 72-75. Adolf Collenberg  Latour, Caspar Theodosius de Latour, Ludwig de  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: