e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Lumbrein [Lumerins, Lumbrins], de
Impurtanta schlatta da ministerials grischuns durant il temp medieval e fam. da magistrats en il temp da furmaziun e svilup da las Trais Lias e da la Republica. La tur Casti, situada al cunfin meridiunal da la vischnanca da L., ha servì a la fam. a l'entschatta da residenza. Il 1231 cumpara <em>Henricus de Lumarins</em> sco perditga da la claustra da S. Gliezi/Cuira. En il 13. tsch. eran ils L. parentads cun la fam. Torre da la Val dal Blegn. Konrad è stà avat da Mustér dal 1239-47. Sco perditgas en la Val dal Rain Anteriur ed en la Val dal Blegn èn attestads il 1281 <em>Albertus</em> ed il 1298 <em>Burchardus</em> e <em>Redulfus de L.</em> Tr. il 1371 ed il 1511 èn ils L. stads chastellans episcopal en Lumnezia. In <em>advocatus de Lumerins</em> figurescha il 1377 sco chastellan sur tut ils subdits episcopals da la Val dal Rain Anteriur (<em>Muntinen</em>) al lieu da dretgira da Sagogn. En ils onns 1410 disponivan ils L. da dretgs sur ils chastels da <elirlink href="aid:2628">Rapertg</elirlink> e da <elirlink href="aid:125">Baldenstei</elirlink>n en la Tumleastga. Lur influenza politica ha cuntanschì sia culminaziun il 1429, cura ch'els han cumprà dals Werdenbergs il chastè ed il signuradi da <elirlink href="aid:1385">Löwenberg</elirlink> ch'els han possess fin tr. il 1481 ed il 1489. Quest acquist ha rinforzà lur posiziun entaifer la LG, en la quala els han mess plirs landrehters, l'emprim da quels <em>Hans de L.</em> che cumpara gia a chaschun dal sarament da la LG il 1424 a Trun. Il chapitani Benedetg, landrehter dal 1451-52, ha sigillà ils 2-5-1451 l'allianza d'amicizia cun l'Engiadina ed il 1471, en segunda posiziun suenter l'avat da Mustér, quella cun la LDD. Ses figl <elirlink href="aid:1534">Hans Lombris</elirlink> è stà landrehter dal 1484-85, nov onns chastellan sco era bandierel da la Lumnezia dal 1491-99. El ha sigillà il 1497 il patg cun ils Set Lieus confed. ed è stà in dals chapitanis a la Chalavaina (1499), nua ch'el ha cumandà, ens. cun Wilhelm Rink, la colonna ch'ha tschinclà a moda decisiva l'adversari. Ils L. han consolidà lur posiziun cun s'alliar tras maridaglia cun las fam. Capaul, Mont, Valendas, Fontana e Planta. Suenter il 1500 han els succumbì en lur rivalitad permanenta definitivamain als de Mont da Vella, als quals els avevan cedì gia pli baud il signuradi da Löwenberg. La tur a L. è ida als Capauls. Suenter il 1511 n'han ils L. betg pli occupà uffizis d'impurtanza. Perquai ch'els n'avevan betg prendì part al servetsch ester, n'han els betg pudì cumpeter materialmain (grazia a pensiuns) cun las autras famiglias. Da la lingia dals L. da la Lumnezia, ch'era sa domiciliada via Glion enturn il 1450 a Trun e Zignau, èn descendids Hug, <elirlink href="aid:1554">Conrad</elirlink> e <elirlink href="aid:1555">Gaudenz</elirlink>, tuts trais landrehters da la LG. Las actualas fam. Lombris e Lombriser derivan prob. dal rom da Trun.<br /><br /></p>
Archiv:
Ovras:
Funtaunas:
Litteratura:
Grimm, Aristokratie; Maissen, Landrichter.
Martin Bundi
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|
Lumbrein [Lumerins, Lumbrins], Conrad de