Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Latour, Ludwig deLatsch lemma sequent

Latour, Pieder Antoni de
* 23-11-1778 a Cunter en Surmeir, 31-3-1864 a Breil, cat., da Breil. Figl da Caspar Adalbert, colonel, e da Maria Ursula Catrina n. Scarpatetti, da Cunter en Surmeir. Frar da <elirlink href="aid:1513">Caspar Theodosius</elirlink>. &#8734; Margaretha n. de Caprez. Gimnasi a Mustér, stud.iur. ad Ingolstadt. Grond possessur da terren a Breil e politicher. Comm. dal Cussegl grond 1803-50 (pliras giadas pres.), mastral da la Cadi 1806, set giadas landrehter 1810-36, quatter giadas mess a la Dieta confed. 1809-27, administratur da l'uvestgieu da Cuira 1833, tredesch giadas comm. da la cumissiun dal Cussegl grond 1817-42, pres. da la dretgira d'appellaziun da la LG 1821. Sco davos politicher aristocratic vegl-republican dal Grischun (numnà "landrehter vegl" e surnumnà "la vulp da la Surselva") ha L. manà il 1802 ens. cun auters la reacziun antihelvetica ed è stà en ils onns 1814-15 in dals exponents principals da l'opposiziun a l'adesiun a la Confederaziun. Piunier da la pressa rum. (l'emprim numer dad «Il Grischun Romontsch» è cumparì il 1. da mars 1836) ed autur apprezià da tocs da teater en lingua rum. dal 19. tschientaner.<br /><br /><br /></p>
Archiv:


Ovras:
Decurtins, Crestomazia 1, 456-92; 13, 176-213.

Funtaunas:


Litteratura:
A. Collenberg, Die de L. von Brigels in der Bündner Politik des 19. Jahrhunderts, 1982; Deplazes, Funtaunas 2, 134-38.

Adolf Collenberg

lemma precedents Latour, Ludwig deLatsch lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: