e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Mohr [Moor], von
Schlatta da vasals da noblezza bassa dal chapitel catedral da Cuira, derivanta da l'Engiadina Bassa, nua ch'ella è attestada per l'emprima giada il 1280. Il stan originar dals M. n'è betg enconuschent, igl è dentant pussaivel ch'els eran ministerials dal chapitel catedral da Cuira. Els residiavan a l'entschatta a Zernez, nua ch'els possedevan ina tur da crap, construida probablamain enturn la mesadad dal 13. tschientaner. Relaziuns cun las fam. noblas libras e bainstantas da Zernez (Wildenberg) n'èn betg attestadas. Els eran percunter gia en il 13. tsch. vasals dals chastellans von Matsch. A Zernez eran ils M. probablamain rivals dals Plantas. <br />Per il 14. e 15. tsch. disponan ins d'ina documentaziun pli ampla davart ils M. Els han occupà repetidamain uffizis episcopals e feudals en l'Engiadina Bassa, numnadamain quel dal mastral ed, a partir dal 15. tsch., l'uffizi dal derschader e dal chastellan sin il chastè da Tschanüff (Ramosch). Quest uffizi partivan els facticamain cun ils Plantas. Il 1311 è attestà in M. sco chavalier, auters exponents da la fam. da quel stan n'èn betg documentads. L'impurtanza dals M. durant il temp medieval tardiv resta limitada al rom local. Els na faschevan betg part da las fam. da chavaliers dominantas dal chapitel catedral da Cuira. <br />En il 16. tsch. ha la fam. appartegnì a la classa superiura da la vischnanca, ella n'ha dentant mai obtegnì caricas pli impurtantas ni en il Grischun ni en Vuclina. Mo ad in rom, prob. catolic, èsi reussì da meglierar fermamain l'atgna posiziun sociala en il servetsch da l'Austria tr. la fin dal 16. tsch. e l'entsch. dal 17. tsch. <elirlink href="aid:1698">(Maximilian)</elirlink>. En il 17. tsch. ha il rom cat. da Zernez mess in uvestg da Cuira (<elirlink href="aid:1702">Josephin)</elirlink> ed in prevost dal chapitel catedral da Cuira (<elirlink href="aid:1696">Conradin</elirlink>), entant che la lingia ref. da Susch ha schendrà en il 19. tsch. plirs plevons ref. e dus istorichers (<elirlink href="aid:1699">Theodor</elirlink>, <elirlink href="aid:1722">Peter Conradin</elirlink>). <br /> </p>
Archiv:
Aepisc. Cuira; ASGR.
Ovras:
Funtaunas:
Litteratura:
Schweizerisches Geschlechterbuch 3, 377-85; I. Müller, Die Herren von Tarasp, 1980, 141; Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch, 205, 208 s., 213; P.C. von Planta, Die Planta im Spätmittelalter, 1997.
Peter Conradin von Planta
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|
Mohr [Moor], Peter Conradin von