e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Camonica, Val Campell, Peider  Campell Ruina da chastè (numnada era Campi), situada sin il nas d'in grip sur l'Alvra en la vischnanca da Seglias. En il center da l'implant sa chatta la tur principala quadratica cun il palaz ed il mir da tschinta al medem nivel, al vest da l'areal ina cisterna quadratica. Il cumplex, protegì d'in dubel foss, è vegnì modifitgà fermamain en las div. fasas da construcziun (entsch. 13.-15./16. tsch.); la tur principala da sis plauns ha dentant pudì mantegnair sia parita medievala. La ruina è in exempel classic per l'uschen. svilup da construcziun aditiv: enturn la tur principala vegnan erigids ulteriurs edifizis fin che l'entir areal è surbajegià; ulteriura plazza d'abitar vegn garantida cun auzar ils edifizis existents. La fortezza (<em>vesti Campell</em>), fundada enturn il 1200 prob. dals signurs de C. sin terren runcà, è ida prob. tranter il 1410 ed il 1418 en possess da l'uvestg da Cuira; il 1418 è ella passada als von Schauenstein-Ehrenfels ed ha alura midà pliras giadas proprietari per ir plaunsieu en ruina (17.-18. tsch.).<br /><br /></p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Litteratura: Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch, 134–38. Maria-Letizia Boscardin  Camonica, Val Campell, Peider  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: