e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Pestalozzi, Herkules Pestalozzi, Stephan  Pestalozzi, Johann Heinrich * 12-1-1746 a Turitg, † 17-2-1827 a Brugg/AG, ref., da Turitg, burgais d'onur da la Frantscha (1792). Figl da Johann Baptist, chirurg, e da Susanna n. Hotz. Ses antenats èn oriunds da Clavenna, P. deriva prob. dal rom da Cuira. &#8734; Anna n. Schulthess, figlia da Hans Jakob, commerziant. Scolas a Turitg, studi da teologia e giurisprudenza al Carolinum. P. è stà d'impurtanza per il Grischun sco criticher politic ed ha gì ina gronda influenza sin il champ scolastic e pedagogic. En ils onns 1760 han ses amis e comm. da la Nova Societad Helvetica tegnì el al current da las innovaziuns introducidas al Seminari (filantropin) da Lantsch Sut ed a l'institut successur, il Philanthropinum a Marschlins; in'influenza directa da quels instituts, frequentads dals pussants e bainstants, sin P. è dentant pauc probabla. P. è vegnì introducì da ses amis Jeremias L'Orsa e Heinrich Bansi en ils circuls dals Patriots grischuns. En sias scrittiras anonimas «Über die wahre Lage [...]» (1790), «Einige Grundsätze des Rechts und der Billigkeit in den Anständen der Republik Bünden mit ihren Angehörigen [...]» (1790) e «Aufruf an das Bündner Volk» (fegl sgulant) ha el crititgà l'administraziun grischuna en las Terras subditas ed attatgà ils Salis. L'occupaziun cun quests abus ha determinà en vasta mesira la concepziun da la segunda versiun da «Lienhard und Gertrud». En sias «Notizen» (1796) scriva P.: "Der Egoismus der grossen Geschlechteren zeigt sich am heitersten in Bündten". L'influenza da las ideas pedagogicas da P. sin las scolas grischunas è pauc evidenta, ella è dentant perceptibla avant il 1850 o.t. en la concepziun da la scola per paupers Plankis a Cuira (oz dimora per uffants cun impediments) ch'ha realisà ses credo. En las persunas dad Otto Carisch, dal cuss. guv. Johannes Salzgeber e da Theodor von Mohr ha P. chattà cumpogns da cumbat per l'educaziun dals paupers. Il rectur Peider Nuot Saluz ha cusseglià il 1807 d'applitgar la metoda da P. (chau, cor e maun), Christian Tester e Johann Caspar von Orelli han intermedià pli tard quella metoda a la Scola chant. evang., Peter Kaiser a la Scola chant. cat. sco era en il cussegl d'educaziun (a partir dal 1838 resp. dal 1843). </p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Litteratura: C. Roedel, P. und Graubünden, 1960; C. Marti-Müller, Bündner Volksschule im Wandel, 2007. Adolf Collenberg  Pestalozzi, Herkules Pestalozzi, Stephan  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: