Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents CastelsCasti lemma sequent

Casti
Anteriura vischn. politica. Culegna serrada, situada en la part sut da la Muntogna da Schons, fusiunada il 1923 cun <elirlink href="aid:3001">Vargistagn</elirlink> a C.-Vargistagn. 1204 <em>ad Castellum</em>. 1835 29 abit.; 1850 27; 1900 23; 1920 20. Fastizs d'ina culegna fortifitgada dal temp medieval tempriv e dal temp autmedieval en il conturn da la baselgia che datescha dal 12. tsch. (patrocini nunenconuschent). Terren colonisà ed urbarisà gia a l'entsch. dal 13. tschientaner. Il 1204 è doc. per l'emprima giada sin la Muntogna ina vischnanca da purs libers cun in'atgna dretgira civila. Ils dretgs suverans avevan l'emprim l'uvestg da Cuira, alura ils baruns de Vaz ed ils de Werdenberg e suenter il 1456 puspè l'uvestg da Cuira. Il 1458 è la val sa cumprada libra dals dretgs feudals. Ecclesiasticamain è la vischnanca da C. sa separada da S. Martin a Ziràn pir suenter la refurmaziun (ca. 1530-35). Il 1627 furmava la culegna ina plaiv cuminaivla cun Donat, Pazen, Farden e Clugén, fin il 1851 ha ella constituì ina dretgira civila cun ils vischinadis surmenz. entaifer il cumin da Schons. Construcziun da l'emprima via d'autos 1924-26. A C.-Vargistagn, che viva o.t. da l'allevament da muvel e da l'economia d'alp, è il rum. anc adina la lingua maioritara: 1880 99% (LM); 2000 55.4%/71.4% (ML/Lindic).<br /><br /></p>
Archiv:


Ovras:


Funtaunas:


Litteratura:
Kdm GR 5, 192-94; Gem. GR, nr 26, 1984; Gem. GR, 2003, 58 s.

Jürg Simonett

lemma precedents CastelsCasti lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: