e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Planta, Ambrosius von (Wildenberg) Planta, Andreas von  Planta, Andreas Rudolf von (Samedan) * 24-4-1819 a Samedan, † 19-4-1889 a Turitg, ref., da Samedan. Figl da <elirlink href="aid:3940">Rudolf</elirlink>. &#8734; Maria Ulrica von P.-Reichenau (cusrina), figlia dad <elirlink href="aid:1849">Ulrich</elirlink>. Institut a Porta a Ftan, Scola chant. a Cuira e gimnasis a Weilburg e Wetzlar (omadus Hessen). Studi da giurisprudenza e d'economia naz. a Turitg, Heidelberg e Berlin. Suenter la promoziun a Heidelberg il 1842, segiurn a l'Academia da Genevra. Il 1843 è P. turnà en l'Engiadina. Statalter guv. 1844 e comm. dal Cussegl grond 1844-77 (cun interrupziuns). Sia situaziun economica ha permess ad el da refusar ina candidatura per la Regenza (1846). Enstagl da quella ha el fatg viadis da studi en Frantscha ed en l'Engalterra. Comm. dal Cussegl naz. 1848-69 e 1876-81 (pres. 1865-66), pres. da la dretgira distr. da Malögia 1849-52. Confundatur da la gasetta fed. «Der Bund» 1850. P. possedeva bains en tut il Grischun ed en la Turgovia ed è sa participà a l'industria ed als bogns da Buorm. El è s'engaschà per la promoziun da l'economia en il territori da muntogna, o.t. dal turissem en l'Engiadina, sco era per la Viafier da las Alps Orientalas. P. vala sco il bab da la lescha grischuna da domicil dal 1874. A Berna represchentava el a l'entschatta il center lib. ed è stà en emprima lingia activ en dumondas dal traffic e da l'agricultura. Sco aderent dal dretg da referendum e sco federalist persvadì ed adversari da la revisiun da la Constituziun fed. dal 1872, è P. entrà a partir dals onns 1865 en opposiziun cun ils centralists. El è alura s'avischinà als conservativs ref., quai ch'ha custà ad el il 1873 il mandat engiadinais en il Cussegl grond ed il 1881 quel en il Cussegl naziunal. Pres. da la Societad grischuna per la perscrutaziun da la natira 1863. Chavalier da l'Urden da la Curuna tal. e confundatur dal Museum retic. Maior en il stab general.  </p> Archiv: Ovras: Referat über die aus dem Fache des Gewerbswesens ausgeschriebenen Fragen, en: Verhandlungen der schweizerischen gemeinnützigen Gesellschaft, 1850, 191-245. Funtaunas: Litteratura: Geneal. Planta, tav. 33/3; Gruner, Bundesversammlung 1, 622 s.; Bedeutende Bündner 2, 92-103. Jürg Simonett  Planta, Ambrosius von (Wildenberg) Planta, Andreas von  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: