e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Castion, Jean Jacques de Castrisch, de  Castrisch Vischnanca polit., cirq. Glion, distr. Surselva (avant il 2001 Glogn), situada al passadi vegl sur il Rain Anteriur ed a la via da Schluein vers Stussavgia. 765 <em>Castrices</em>, tud. Kästris (fin il 1943). 1850 469 abit.; 1900 469; 1950 362; 1990 337; 2000 412. Craps-scalutta cun crenas, prob. preistorics, sur il vitg. Il num C. deriva dal lat. <em>castrum</em> e renviescha ad ina fortificaziun tempriva al lieu da la baselgia da S. Gieri. En il temp medieval tempriv appartegneva C., prob. ens. cun Sevgein, a la plaiv gronda da Sagogn. La baselgia da S. Gieri, menz. enturn l'onn 840 sco bain imperial carolingic cun dieschmas a C. e Sevgein, cumpara enturn il 1340 sco plaiv autonoma. Refurmaziun e separaziun ecclesiastica da Sevgein avant il 1537. En il 12. tsch. èn doc. nobels de C. (1137/39 <em>de Castrisis</em>). Lur sedia signurila era prob. la ruina Casti a l'ost da la vischnanca, in chastè cun chaplutta consecrada a s. Mitgel e cun dretg da collatura a S. Gieri. Il signuradi da C. è stà en possess dals signurs de Belmont fin il 1371, alura è el passà als baruns de Razén; il 1390 è el daventà in feud episcopal dals conts de Sax-Mesauc, ed il 1483 è el passà a l'uvestgieu da Cuira. Il 1538 è la vischnanca da C. sa cumprada libra dals dretgs feudals episcopals. A Sessafret (oz Saissafratga u Sassfau), a l'anteriur passadi sur il Rain, sa chattava il lieu da dretgira medieval dals uschen. Libers da Lags. Tenor la tradiziun han existì fin viaden il 19. tsch. sis mulins da graun a l'aual al vest da C. Da l'impurtanza oriunda da l'agricultura dattan era perditga las chasas cun portal en il center dal vitg. Construcziun da la staziun da la VR 1903. La vischnanca cun maioritad rum. (2000: 48.5%/71.1% ML/Lindic) viva anc oz o.t. da l'allevament da muvel e da l'economia d'alp (dretgs sin l'Alp Clavel, vischn. da Lumbrein), cun ina modesta agricultura (tirc) e pumicultura en la planira dal Rain ed intginas interpresas da mastergnanza. La part dals pendularis dal lieu importava il 2000 69%. En ils onns 1970 e 1980 han ils da C. refusà quatter giadas il dretg da votar da las dunnas sin plaun communal. Meglieraziun generala 1992-2008.<br /><br /><br /></p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Litteratura: Kdm GR 4, 66-69; Gem. GR, nr 28, 1982; Clavadetscher/ Meyer, Burgenbuch, 81 s.; Gem. GR, 2003, 62 s.; SO, 13-10-2008. Martin Bundi  Castion, Jean Jacques de Castrisch, de  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: