e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Porta, Andreas Rosius à ≈ 16-11-1754 a Fadrein, † 10-8-1838 a Ftan, ref., da Ftan. Figl da Johann Rosius, plevon, e dad Anna n. Bonorand. ∞ 1799 Barbla n. Steiner, da Lavin. Instrucziun tar ses bab. Preparà per la clamada da plevon tar Andreas Zanuck a Sievgia. Recepì en la Sinoda 1776. Scolast e studis al Filantropin a Marschlins 1777, alura preceptur dals dus figls dad Ulysses von Salis a Dijon. Plevon d'armada en Frantscha ed en Corsica 1778-92. Il 1793 ha P. fundà l'Institut à Porta (ina scola privata) a Ftan ch'el ha manà cun success fin il 1829 (interrut il 1794 tras in incendì ed il 1799-1801 tras ils scumbigls da guerra). Ses diari revelescha ses princips d'educaziun moderns, focusads sin la furmaziun generala. Pli tard s'orientavan quels apparentamain era a la pedagogia da Johann Heinrich Pestalozzi. Per la scola publica rum. ha el edì la fibla «Il magister amiaivel» (1819).</p> Archiv:
Ovras:
Funtaunas:
Litteratura: Bedeutende Bündner 1, 383-87; P.E. Grimm, Ftan 1793, Institut à P., 1993.
Karin Marti-Weissenbach
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|