e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Marcau [Martgía, Martgaa, Marcaw]
Toponim en las vischnancas da Flem (<em>M.</em>,<em> Ault M.</em>), Lags (<em>M.</em>), Glion (<em>M.</em>), Andeer (<em>Martgía</em>), Suogl (<em>Martgaa</em>) e Roveredo (<em>Marcà</em>). Derivat dal lat. <em>mercatus</em>, rg martgà<em>. </em>Il num M. è attestà lung las impurtantas vias da transit e da commerzi e designescha in lieu da martgà. A Lags sa chattava in tal sin il prà al pe dal chastè da Langenberg. Enturn il 1300 tegnev'ins là durant trais dis il marcau da S. Gagl (16 d'oct.), al qual eran preschents tr.a. era martgadants da Ligiaun. Dazis vegnivan incassads sin sal, vin, paintg e chaschiel sco era sin taila da launa ed atschal. Ils visitaders stevan durant nov dis sut protecziun da la signuria dals Habsburgs. Era il M. a Flem pudess esser stà da quel temp in lieu da martgà. En vischinanza da quest prà, al sidvest da Flem Vitg, sa chattava era la baselgetta medievala deditgada a s. Elisabeta. Qua passava la via surs. sur Flem Casa d'Uaul Sut e Staderas a Lags, suenter ch'il tschancun lung la chavorgia dal Rain (Trin-Pintrun-Conn-Tuora-Sagogn) ha pers pli e pli sia impurtanza. Il num <em>Markaw </em>a Farschno, enconuschent en il 14. tsch., designava ina champagna situada en il temp medieval al pe dal portal da la culegna fortifitgada.</p>
Archiv:
Ovras:
Funtaunas:
Litteratura:
J.C. Muoth, Zwei sogenannte Ämterbücher des Bistums Chur aus dem Anfang des XV. Jahrhunderts, 1898, 41; Laax, ina vischnaunca grischuna, red. dad A. Maissen, 1978.
Martin Bundi
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|
Marca, Giuseppe a