e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Feltscher, Anton Ferdmann, Jules  Fenga, Pass dal Pass che maina da Ramosch/Sent (Engiadina Bassa) sur la Val Sinestra e la Val F. ad Ischgl (Paznaun), numnà era Cuolmen d'F., tud. Fimberpass (2608 m). 1164 <em>alpis finua</em>. Il F., oriundamain da gronda impurtanza surregiunala, vegniva utilisà gia en il temp preroman. En il temp rom. manava ina via da sauma dal Vnuost sur Danuder a Ramosch e vinavant sur il F. a Pasnatsch, nua ch'ella traversava la Trisanna per sbuccar a Paznaun en la val austriaca. Ramosch era il punct central da la ruta transalpina sur il F. Anc en il 18. tsch. chatschavan ils Tirolais il muvel manidel (o.t. chauras) sur il pass sin las fieras en l'Engiadina Bassa. Il 1799 ha in'armada franz., cumandada dal general Masséna, stgatschà ils Austriacs dal Grischun ed è avanzada sur il F. en il Tirol. Ils 21-4-1799 èn arrivads 1'200 schuldads austr. sur il pass cuvert da naiv ed èn penetrads sur l'Alp Chöglias e la Val Sinestra fin a Vnà. Els han tschessentà ils Franzos fin a Ramosch, las truppas da Lecourbe han dentant pudì rebatter l'armada ed impraschunar ils Austriacs. Ils Tirolais utilisavan il F. per frequentar las funtaunas mineralas da la Val Sinestra. L'Alp F., en possess da la vischnanca da Sent, stadagia muvel tirolais. Ischgl appartegneva a ses temp ecclesiasticamain a Sent, nua ch'ils morts vegnivan transportads sur il F. a lur ultim lieu da repaus. La Val F. era a l'entsch. dal 21. tsch. in eldorado per la perscrutaziun da stabiliments d'alp preistoric.</p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Litteratura: M. Mosca, Il passagi da truppas austriacas sur il Cuolmen da F. [...], als 22 avrigl 1799, en: Chal. ladin, 1969, 56-58; Planta, Verkehrswege 3; J. Mathieu, Bauern und Bären, 1994³, 111; LQ, 5-10-2009. Adolf Collenberg  Feltscher, Anton Ferdmann, Jules  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: