e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Noblezza Nonius [Nonn], Petrus Jacobus  Nodas-chasa Nodas-chasa èn segns persunals che renvieschan ad ina fam. u ad ina singula persuna. Ellas servivan a marcar ils bains ed ils utensils da lavur duvrads en chasa ed en il manaschi puril u artisanal. Talas nodas en enconuschentas en tut il mund dapi la preistorgia ed èn perquai senza dubi la pli veglia furma per verifitgar la proprietad. En noss ambient cultural eran surtut las bistgettas d'impurtanza speziala. Sin quellas vegnivan encrennadas cifras u nodas-chasa, ed ellas vegnivan duvradas p.ex. per reparter las vatgas da mulscher il di da <elirlink href="aid:2068">mesiras</elirlink> e da la rauba d'alp (purments) sco era per attribuir la laina da sort. La bistgetta vegniva era tratga per fixar la successiun da las persunas obligadas ad ina lavur cumina (p.ex. pertgirar la muaglia u far guardia da notg) u per determinar las persunas ch'avevan il dretg da sauar la prada. Cura che la lavur era terminada, passava bistgetta al proxim vischin obligà u autorisà ad in'acziun. <br /> Main derasada era la marcaziun cun la noda-chasa da cornas d'animals, da rauba da tgirom, d'edifizis e da parts da quels. Il segn correspundent vegniva brischà en, encrennà cun la sigir u engravà cun in cuntè. Pli baud vegnivan las nodas-chasa duvradas en bleras regiuns da la Svizra, a partir dal 19. tsch. surtut anc en il spazi alpin. Oz chatt'ins ella quasi mo anc sco relicts istoric-culturals. <br /> Fin a l'introducziun da las marcas d'ureglia da metal en il 20. tsch. vegniva era il muvel segnà cun nodas spezialas (tagls, foras, mesaglinas), obligatoricas per nursas, facultativas per chauras. Dals animals che pirivan sin l'alp purtava il pastur las ureglias al possessur. Cun pals bullads vegnivan per part cunfinads ils prads. <br />Novs transferiments u midaments da nodas-chasa eran acts uffizials e sco tals reglads tras la lescha. Els gievan per ordinari al figl giuven u vegl. Ils auters figls amplifitgavan la noda da basa p.ex. cun in punct u in ulteriur stritg. Dictums: "La noda-chasa va cun la chasa"; "La curtauna, la noda-casa ed igl ani audan al giuven"; "La noda-casa arta negin".</p> Archiv: ASGR (collecz. da nodas). Ovras: Funtaunas: Decurtins, Crestomazia 6, 1007. Litteratura: F.G. Stebler, Die Hausmarken und Tesseln der Schweiz en: SAVk, 11/1907, 164-80; M. Gmür, Schweizerische Bauernmarken und Holzurkunden, 1917 (1991²); J. Poult, Über Vieh- und Hauszeichen in Suot Fontana Merla […], en: BM, 1934, 97-108; J. Poult, Versuch einer Gestaltungskunde der Hauszeichen, en: BM, 1934, 372 s.; DRG 2, 700-03 (Büs-cha, bistgetta); Sprecher/Jenny, Kulturgeschichte, 61, 379; HLS 6, 157. Adolf Collenberg  Noblezza Nonius [Nonn], Petrus Jacobus  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: