e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Planta da libertad Simbol da la libertad ch'ha ses origin en la Guerra d'independenza americana dals onns 1775-83 e ch'è sa derasà en l'Europa cun la Revoluziun franz. dal 1789. El cumpara en Svizra il sett. 1792. Ils 23-6-1797 han ils Vuclinais plantà l'emprima planta da libertad davant il pretori (residenza) dal podestat grischun a Traona. Ils 10-2-1798 cumpara l'emprima planta da libertad grischuna a Malans ed alura en l'entir conturn che simpatisava cun la Frantscha. Durant il congress grond a Cuira han ins plantà ina la notg dals 19-4-1798 sin la plazza publica e chantà latiers la chanzun giacubina: «Ça ira, vive la liberté, périssent les aristocrates». Plantas da libertad chatt'ins era suenter l'invasiun franz. en il Grischun: ils 15-3-1799 a Cuira ed a partir da l'avrigl 1799, sin ordinaziun dals Franzos, in pau dapertut. </p> Archiv: ASGR, actas dal pajais ed actas da la Helvetica.
Ovras:
Funtaunas:
Litteratura: A. Rufer, Malans während der Revolutionszeit, 1936, 41.
Adolf Collenberg
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|