e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Porta, Stephan à Poschiavo  Ports Corporaziuns da sauma fundadas per transportar martganzia sin las rutas da transit e per monopolisar il transport. En il Grischun èn attestads ports a partir dal 14. tschientaner. La Via Sura (Set e Güglia/Malögia) enconuscheva quatter ports: Lantsch cun Curvalda, Tinizong (dapi il 1706 tut il Surses), Stalla (Beiva) cun Murmarera e la Bergiaglia. La Via Sut (Spleia e S. Bernardin) disponiva da sis ports: Il Plaun, Tusaun cun Masagn e Cazas, il Schons, il Valragn, Mesocco cun Soazza e la Val S. Giachen. L'associaziun da transport a Cuira fascheva part da la mastergnanza dals fravis. Lung las autras rutas da transit existivan ulteriurs ports main impurtants. <br />La commembranza als ports era colliada cun il dretg da burgais. Il directur resp. la dretgira d'in port aveva ina gronda pussanza poliziala. La plipart dals associads d'in port faschevan a medem temp ils purs ed eran occupads en il commerzi da transit. Els transportavan la rauba en <elirlink href="aid:2781">roda</elirlink> da Cuira a Clavenna u Blinzuna, q.v.d. mintgamai fin a la proxima susta, nua ch'il port vischin surpigliava la chargia. La martganzia vegniva uschia transtgargiada quatter fin sis giadas. Ils ports avevan da resguardar il temp da transport fixà ed eran responsabels per la segirtad ed il mantegniment da lur tschancun da via (<elirlink href="aid:1111">Furlait</elirlink>). In'excepziun faschevan ils transports directs u express che funcziunavan senza restricziuns. Suenter la construcziun da las vias charrablas a l'entsch. dal 19. tsch., han spediturs lib. sco era l'executiva chant. e crediturs esters pretendì l'aboliziun dals ports. Il 1835 ha il Cussegl grond decidì d'introducir la libra concurrenza da transport. Cun quai han ils purs berniers pers lur monopol, ed il dumber da viturins salarisads è s'augmentà. Il 1861 ha l'Assamblea fed. decidì d'abolir definitivamain il sistem da ports.<br /><br /></p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Litteratura: Radioscola, 14/1969, 1. cudischet, 9-15; P. Caroni, Soma et alpis et vicanale, en: Festschrift für Ferdinand Elsener zum 65. Geburtstag, 1977, 97-110; J. Simonett, Verkehrserneuerung und Verkehrsverlagerung in Graubünden, 1986, 8-23, 51-64; B. Riedi, Die Porten der Unteren Strasse, ihr Ladungsrecht und der Strassenunterhalt, 2009. Jürg Simonett  Porta, Stephan à Poschiavo  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: