e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Pumicultura
Ina cultura da puma en ils temps preist. e rom. vegn presumada era per la Rezia, attestada è ina tala dentant pir en il Testament da Tello dal 765 che menziunescha curtins e terrassas da puma en la Foppa. La pumicultura ha gì e mantegnì ina gronda impurtanza regiunala en la Foppa, en la Tumleastga, en la Val dal Rain, en il Signuradi ed en las regiuns pli bassas da las vals tal. dal Grischun. La pumicultura vegniva tgirada en il temp medieval sin bains da l'uvestgieu, da las claustras e da la noblezza. Lavur da piunier sin quel champ han prestà o.t. las claustras. Ins na produciva betg per il commerzi, e la pumicultura era restrenschida, per mancanza da terren cultivà u runcà, sin il conturn da chasa e curt. L'umanissem ha sveglià l'interess scientific per la pumicultura che sa preschenta dapi il temp medieval tardiv en trais furmas differentas: sco culturas represchentativas en ils curtins da la signuria, sco pumicultura da diever e sco culturas d'interess scientific (umanists). La puma era d'impurtanza centrala per il provediment da vals lateralas ed isoladas. A partir dal 1566 aveva - tenor il «Klosterser Landbuch» - mintgin che maridava a Claustra da plantar quatter fin tschintg mailers e pairers ed insatge puma da minz (tschareschers e.a.) per l'autoprovediment. <br />Fin en il 19. tsch. sa basava la diversitad da la puma pli u main sin fructificaziuns e mutaziuns casualas che vegnivan selecziunadas e per part enferladas. Il consum da suc da puma è attestà generalmain dapi l'entsch. dal 17. tschientaner. Ils Scumbigls grischuns ed ina fasa da sbassada da la temperatura en il 17. tsch. han diminuì la pumicultura. En il 18. tsch. ha la noblezza importà novas sorts da puma da l'exteriur (Rousselet de Reims, Edle Römerbirne, Welsche Rotacher, Calvill, Reinette) e laschà scolar lur ortulans en la tgira da la pumera. Renum giudevan las culturas da l'uvestgieu ed il curtin exotic da l'envoyé Peter von Salis, implantà sper il Altes Gebäu (oz Dretgira chant.) a Cuira. Il spiert progressiv illuministic ha schendrà il 1778 la Societad economica dal Grischun e ses organ da scolaziun ed infurmaziun, il «<elirlink href="aid:854">Sammler</elirlink>» resp. il «Neuer Sammler». Tr. il 1720 ed il 1890 vegniva cultivà il curtin engl. (natiral), e novas sorts e tecnicas da cultivaziun han chattà la via en il Grischun. Lavur da piunier ha fatg en quest champ la signuria. En las regiuns tud. e rum. era la puma tosta in nutriment d'enviern impurtant che substituiva il paun en temps da miseria e gidava a stender la farina: paun cun paira u maila, bizochels cun ivettas e.a. En las vals tal. eran las chastognas ina vivonda da basa, sper il paun e la pulenta. Generalmain derasada era la nusch. Cun la privatisaziun dals bains communabels en il 17. tsch. e cun l'aboliziun (parziala) da la pasculaziun cumina suenter il 1850 è sa derasada la pumera en la cuntrada cultivada dal Grischun. En la Tumleastga p.ex. ha Peter von Planta-Fürstenau introducì il 1865 ina gronda pumicultura bassa. Talas èn alura era sa derasadas en la Val da Rain da Cuira e furnivan products rafinads a l'hotellaria. La promoziun da la pumicultura tras il Chantun e l'export da puma inizià il 1880 han provocà intensivas discussiuns davart las sorts e la qualitad. Ins giavischava ina limitaziun da las sorts a quellas adattadas a l'export, q.v.d. a quellas che sa laschan magasinar bain. Quellas discussiuns han culminà en il «Richtsortiment für den Obstbau» dal 1927 che recumandava ina specificaziun regiunala da las sorts Reinette, Transparent, Pepping, Lederapfel, Calvill e Rambour (1950: Gravensteiner, Boskoop cotschen, Jonathan, Champagner Renette, Berner Rose). Fin il 1939 èn stads il Rambour da Paris e la Reinette dal Canada ils mails d'export principals da la Val dal Rain e dal Signuradi, suenter il 1950 il Golden Delicious, importà dal piunier Ernst Lauber dals Stadis Unids e cultivà da quel l'emprim a Malans. La dira concurrenza da pretschs e qualitad, manifesta a partir dal 1945, ha chaschunà ina ferma digren da la pumera auta, e suenter il 1960 èn las structuras sa midadas radicalmain. Novas metodas da plantaziun e cultivaziun han augmentà la qualitad da la puma ed equilibrà la producziun annuala. Las plantinas vegnivan importadas per ordinari da la Bassa, l'enferlada (innestaziun) è succedida fin viaden ils onns 1990 cun frastgas selvadias da la cultura da Gebhard Buob da Zezras. Oz produceschan las pumiculturas bassas intensivas per il commerzi, e las pumiculturas autas extensivas, cultivadas enturn vitgs e curts, adempleschan div. funcziuns: alimentaziun locala, tgira da la cuntrada e protecziun da las spezias d'utschels. Dapi ils onns 1990 vegnan cultivadas 23 sorts da maila e var set sorts da paira sin plantas bassas (1981 61 ha; 2010 40 ha en il Grischun e 120 da possessurs Grischuns en Vuclina). Novas sorts èn l'Elstar, il Summerred ed il Gloster.<br />La nusch chatt'ins en il Grischun per il solit en furma da sorts primitivas selvadias (nunenferladas). En curtins privats e publics vegnan cultivads persics ed apricosas, en ierts protegids giudim la Val Mesauc era fighers e cachis.<br />Il 1872 è vegnida fundada la cumissiun chant. da pumicultura, il 1898 la cumissiun grischuna da pumicultura e viticultura. La pumicultura stat sut la surveglianza e la tgira da la cumissiun chant. da pumicultura e dal cumissariat da pumicultura. Fin il 1872 era la scolaziun surlaschada totalmain a l'iniziativa privata (uniuns, ortulans, spirituals), alura è ella vegnida sustegnida dal Chantun ed integrada il 1896 en il curriculum dal <elirlink href="aid:2127">Plantahof</elirlink>. Dapi il 1930 èn ils cumissaris chant. da pumicultura e viticultura incumbensads cun la scolaziun specifica. La scola agricula a Wädenswil, dapi il 1970 ina scola tecnica superiura, edescha dapi sia fundaziun il 1892 la «Schweizerische Zeitschrift für Obst- und Weinbau» (oz «Obst- und Weinbau: Schweizer Zeitschrift für Obst- und Weinbau, Wädenswil»). En il context da la pumicultura svizra gioga quella grischuna oz ina pitschna rolla.</p>
Archiv:
Ovras:
Funtaunas:
Litteratura:
P. Bolli, Obstland Graubünden: Tradition, Entwicklung und Bedeutung des Bündner Obstbaus, 1988; P. Bolli-Reich, Der Obstanbau in Graubünden im Einfluss verschiedener Zeiten, en: BM, 2010, 319-40; J. Clopath, La puma en Tumgleastga, en: Cal. p. mintga gi, 2010, 103-12.
Adolf Collenberg
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|
Pultengia [Pontaningen, Pultingen], Pieder de