e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Quadra Num da cultira (toponim) derasà en il Grischun, en il Vorarlberg ed en il Vnuost Superiur. En ils doc. designescha el quasi adina terrens arads planivs u levamain pendents, en il temp medieval ina cultira dad ers permanents da ca. 5 hectaras. Ils cultivaturs da las quadras èn attestads tr. ils onns 951 e 1061 sco <em>quadrarii</em>. I sa tractava da purs libers, obligads sulettamain visavi il retg da pajar taglia e da prestar servetsch militar. La quadra era apparentamain quella part dal possess dals purs libers d'ina communitad, per la quala els pajavan in tribut al retg resp. a l'uvestg da Cuira, e quai en furma da graun, pli tard en contant. Quest sistem è prob. vegnì introducì dad Otto I, cunquai ch'el n'è betg doc. avant il 951. La quadra ha pers sia funcziun ed impurtanza cun l'accumodament da la libertad individuala e la naschientscha da las vischnancas e lias autonomas en il temp medieval tardiv. La quadra resta dentant fin lunsch viaden il 20. tsch. in'aradira cultivada. Dapi il 1950 èn bleras svanidas en favur da quartiers d'abitar, da chasas da vacanzas e da zonas d'industria.</p> Archiv:
Ovras:
Funtaunas: BUB 1 (vegl), 89 s.
Litteratura: R. Kirchgraber, Das Gebiet des ehemaligen Hochgerichtes Vier Dörfer, 1923.
Martin Bundi
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|