e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Ragaz, Leonhard Ragaz [Ragatz], Giachem  Ragaz [-Nadig], Clara * 30-3-1874 a Cuira, † 7-10-1957 a Turitg, ref., da Cuira e Tavau. Figlia da Johann Josua Nadig, giurist, actuar da dretgira, e da Christina n. Plattner. Sora dad <elirlink href="aid:3587">Eva Nadig</elirlink>. &#8734; 1901 <elirlink href="aid:2176">Leonhard</elirlink> R. Suenter il Seminar scolastic ad Aarau il 1892 ha R. lavurà sco magistra privata en Engalterra, en Frantscha ed en l'Engiadina, alura sco magistra a Turitg. Anc curt avant ses um è R. entrada il 1913 en la Partida socialdem., ensemen èn els dentant sortids da la partida a la fin dal 1935, suenter l'acconsentiment da quella a la defensiun militara dal pajais. Sco legitima considerava ella dentant ina resistenza armada per la defensiun da la libertad e democrazia (p.ex. en la Guerra civila spagn.). Ella è stada il 1902 ina da las fundaturas da la Lia svizra da dunnas abstinentas a Basilea, e suenter esser s'unida il 1907 a l'Union für Frauenbestrebungen, è ella s'engaschada en ils onns 1908-15 en la Soziale Käuferliga. Il 1909 ha ella manà l'Exposiziun svizra da la lavur chasana a Turitg. Sper ses engaschament social per las lavurantas ad Aussersihl e sco docenta a la Scola sociala da dunnas ha R. manà dal 1929-46, sco vicepres., la Lia internaz. da dunnas per la pasch e la libertad, da la quala ella ha fundà il 1915 la secziun svizra ch'ella ha presidià fin il 1946. R. appartegna a las pacifistas e feministas svizras las pli impurtantas da l'emprima mesadad dal 20. tschientaner. Il cumendament da l'etica cristiana signifitgava per ella engaschament per ina societad gista, per la pasch e per il dretg da las dunnas a la participaziun politica ch'ella motivava cun l'argument che las dunnas sajan da lur biologia miaivlas e premurusas, quai che las predestineschia per il cumbat cunter guerras ed ingiustia. </p> Archiv: Ovras: Die Frau und der Friede, 1915. Funtaunas: Litteratura: I. Wohlgemuth, Clara R. und der feministische Pazifismus (1915-46), lic. Turitg, 1991; L. Stamm, Clara R.-Nadig (1874-1957), 1996;T. Weinhandl, Clara R.-Nadig (1874-1957), 1998 (2002²); P. Aerne, Religiöse Sozialisten, Jungreformierte und Feldprediger, 2006; W. Spieler e.a., Für die Freiheit des Wortes, 2009, 219 s. Brigitte Studer  Ragaz, Leonhard Ragaz [Ragatz], Giachem  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: