e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Cumbat cultural Cumin  Cumbel Vischnanca polit., cirq. Lumnezia, distr. Surselva (avant il 2001 Glogn), situada lung la via a l'entrada en la Val Lumnezia. Ca. 825 <em>Cumble</em>, fin il 1983 <em>Cumbels</em>. 1850 278 abit.; 1900 342; 1910 275; 1941 331; 1950 298; 1990 257; 2000 288. Quatter chats da fossas dal temp precristian. A partir dal 13. tsch., ens. cun las autras vischnancas da la Lumnezia, part dal feud da l'uvestgieu da Cuira, administrà dals signurs de Belmont. La porta da las dunnas a Porclas fa endament il sustegn militar presumtiv da las dunnas lumnezianas durant la guerra cunter ils conts de Werdenberg-Sargans (1352). Il 1371 avevan ils Lumerins ils dretgs suverans, a partir dal 1390 ils signurs de Sax-Mesauc. Il 1538 è C. sa cumprada libra da l'uvestgieu ed ha furmà fin il 1851, ens. cun Peiden e Camuns, in vischinadi. L'onn 825 è doc. la chaplutta da S. Murezi sper Valgronda. La baselgia da S. Steffan, erigida prob. a l'entsch. dal 16. tsch., ha appartegnì fin il 1653 a quella da S. Vintschegn a Pleif/Vella. En ils onns 1649-1923 è ella vegnida pastorada da paders chaputschins, alura da spirituals seculars. Dapi il 1970 collavura C. stretgamain cun Morissen (meglieraziun generala 1968-96, cooperaziun en fatgs da scola e d'uniuns dapi il 1980). Il 2005 lavuravan var 17% da las persunas cun activitad da gudogn a C. en il sectur primar resp. secundar, 66% en il sectur terziar, numerus pendularis ordaifer. Il 1977 è vegnida construida a C. ina chasa d'attempads per la Lumnezia. Part da la populaziun da lingua rum.: 2000 85.1%/92.7% (ML/Lindic).<br /><br /></p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Litteratura: Kdm GR 4, 145 s.; F. Maissen, Historia dalla pleiv da C., 1983; Gem. GR, nr 36, 1985; Gem. GR, 2003, 80 s. Adolf Collenberg  Cumbat cultural Cumin  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: