e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Duana Duonna Lupa  Duin Vischnanca polit., cirq. Lumnezia, distr. Surselva (avant il 2001 Glogn), situada sin ina terrassa da la vart dretga da la Lumnezia, separada tras valluns da Camuns e Pitasch. Ca. 840 <em>Auna</em>, 1290 <em>Aiuns</em>, 1545 <em>Douÿn</em>, tud. Duvin (uffiz.). 1850 105 abit.; 1900 82; 1950 126; 1990 80; 2000 80. Scuverta da sarcofags precristians al nord da D.; attestà sco culegna (<em>villa</em>) enturn il 840. Enturn il 1290 existivan a D. dus bains feudals en possess da l'uvestg da Cuira, avant il 1371 ina prefectura ch'è passada il 1390 dals baruns de Belmont als conts de Sax-Mesauc. Il 1538 ha D. cumprà ora ils dretgs suverans episcopals e furmava in vischinadi ens. cun Uors e Tersnaus. En consequenza da quest'allianza è D. vegnida integrada il 1851 sco unica vischnanca refurmada en il cirquit da la Lumnezia ed è represchentada dapi alura adina cun in giurà en la dretgira cirquitala. La baselgia da S. Maria appartegneva il 1345 sco chaplania a la baselgia-mamma da S. Vintschegn a Pleif/Vella. Suenter la conversiun a la cretta ref. è ella sa separada il 1526 da S. Vintschegn e furma dapi il 1882 ina plaiv cun Riein e Pitasch. La vischnanca da D. viva surtut da l'agricultura e posseda vasts guauds, pradas, pastgiras ed alps sin territori communal. Ina mastergnanza ed in'industria turistica mancan cumplettamain. Arrundaziun dal funs e sanaziun da la via d'access sco era da las vias da guaud e d'alp 1989-2008. La depopulaziun ha pudì vegnir franada e la scola primara, serrada per 13 onns, è puspè vegnida averta il 1989 (consorzi cun Pitasch dapi il 2005). Il 1999 ha la vischnanca burgaisa da D. fusiunà cun quella politica. Part da la pop. da lingua rum.: 1880 99% (LM); 2000 48,8%/75,0% (ML/Lindic).<br /><br /></p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Litteratura: Camenisch, Reformationsgeschichte; Kdm GR 4, 153 s.; Gem. GR, nr 42, 1983; Gem. GR, 2003, 98; Cudischet da Duvin, 2008. Adolf Collenberg  Duana Duonna Lupa  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: