e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Simonet [Simonett], Johann Jakob Simonetti, Giulio  Simonett, Christoph * 25-2-1906 a Ziràn, † 24-5-1981 a Tusaun, ref., da Lohn ed Andeer. Figl da Hilarius Gondin, pur, e da Martina n. Camenisch, da Purtagn. &#8734; Anna Catharina n. Alioth. Gimnasi ad Aschera, studi d'archeologia, d'istorgia d'art e grec a Paris, Basilea e Berlin, dr.fil. 1932 a Basilea («Die römischen Bronzestatuetten der Schweiz»). S. è stà activ a Brugg/AG fin il 1949 sco manader dad exchavaziuns e conservatur dal Museum da Vindonissa a Brugg. Durant quel temp ha el era participà a div. campagnas archeologicas, tr.a. en il Tessin (Muralto-Minusio e.a.) ed en il Vallais (Octodurum/Martigny), sco era a la perscrutaziun da la baselgia da S. Martin a Ziràn. Suenter la habilitaziun dal 1944 («Die geflügelten Löwen aus Augst ...») è el stà docent priv. a l'Univ. da Turitg e, dal 1949-52, directur da l'Institut svizzer gist fundà a Roma. Alura è el sa domicilià a Ziràn ed ha collavurà al «Rätisches Namenbuch»; a partir dal 1956 è el stà redactur da l'ovra da standard «Die Bauernhäuser des Kantons Graubünden» (2 ts, cumparida a Basilea il 1965/68). Il 1976 ha el publitgà sia «Geschichte der Stadt Chur von den Anfängen bis zum Jahre 1400». S. è era stà activ sco guid da viadis academics en las regiuns mediterranas ed orientalas. El è stà comm. da suprastanza da div. societads scientificas d'art, archeologia e protecziun da monuments sco era comm. da l'Academia dell'Arte a Perugia e dal Deutsches archäologisches Institut a Berlin. Comm. d'onur da la Societad istorica dal Grischun. Premi grischun da cultura 1980.</p> Archiv: Ovras: BM, 1981, 23-28 (reg. cumplessiv). Funtaunas: Litteratura: BM, 1981, 1-8; BJb 1982, 158-60. Adolf Collenberg  Simonet [Simonett], Johann Jakob Simonetti, Giulio  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: