e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Tönjachen, Rudolf Olaf Torre, Reinher da  Torre, da [de] Famiglia nobla dal Tessin numnada suenter il toponim T. (vischn. da Blegn), cun vasts possess funsils en la Val dal Blegn. Ils T. possedevan o.t. a Luorscha impurtants dretgs da pastgira e d'alp ed eran participads al dretg da patrunadi da la baselgia da S. Martin; els appartegnevan prob. als <em>vicini maiores</em> menz. il 1136. L'emprim represchentant da la fam. attestà è Guido, menz. il 1104 sco <em>iudex de Turre,</em> comm. da l'uschen. Dinggericht, ina dretgira publica convocada mintg'onn a Sala sper Semione sut il presidi dals canonis da Milaun sco suverans. Cun Alcherio, il chastellan e proprietari dal Contadi da Blegn, ha la schlatta cuntanschì la culminaziun da sia pussanza politica; per curt temp aveva ella in status da noblezza auta. Colliaziuns matrimonialas confurmas al stan existivan o.t. cun ils baruns de Sax-Mesauc, ils Orellis da Lucarn ed ils Della T. da Mendrisio. Contestada è l'ipotesa basada sin terms da parentella equivocs (<em>patruus</em> e <em>nepos)</em>, tenor la quala Albert, in figl dad Alcherio, haja maridà ina figlia ertavla dals de Sax-Mesauc, haja surpiglià ses num e fundà ina segunda lingia da questa dinastia retica. L'incontestada parentada tras maridaglia da las duas fam. ha rinforzà ils guardians da la ruta meridiunala dal Lucmagn e dal S. Bernardin. Era la tscherna da <elirlink href="aid:3455">Reinher</elirlink> sco uvestg da Cuira il 1194 mussa l'auta reputaziun da la famiglia. <br />A partir dal 13. tsch. tschertgavan ils T. lur existenza en las instituziuns regiunalas e com.: els èn sa profilads o.t. sco notars e derschaders en la classa dirigenta dals vischinadis e da la vischnanca da vallada da Blegn. Johannes, domicilià a Lumbrein, ha vendì il 1298 a members da sia fam. la mesadad dals bains en la Val dal Blegn per 125 glivras. Al declin han contribuì la vendita dals dretgs d'alp sfurzada tras ils vischinadis daventads pli ferms, la diramaziun da la fam. e la dotaziun da figlias maridadas. </p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Materiali e documenti ticinesi, 1975-90, seria 3 (Blegn). Litteratura: BSSI, 1906, 1-8, 79-88; 1908, 75-79; K. Meyer, Blenio und Leventina von Barbarossa bis Heinrich VII., 1911; A.-M. Deplazes-Haefliger, Die Freiherren von Sax und die Herren von Sax-Hohensax bis 1450, 1976, 25-28; G. Vismara e.a., Ticino medievale, 1990; L. Deplazes, Begegnung und Abgrenzung zwischen Nord und Süd in den Passtälern der Zentralalpen, en: Schwaben und Italien im Hochmittelalter, edì da H. Maurer e.a., 2001, 203-28. Lothar Deplazes  Tönjachen, Rudolf Olaf Torre, Reinher da  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: