Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Flugi, Nicolaus (d'Aspermont)Flums, von lemma sequent

Flums
Vischnanca polit. SG, distr. Sargans, attestada per l'emprima giada l'onn 765 en il Testament da Tello <em>in curti nostri Flumini</em>. En l'«Urbari curretic dals bains imperials» (ca. 840) cumpara questa curt  en la Rezia Sut sco culegna cun blera pastgira ed ers, vignas ed alps, in mulin, in lajet da peschs e sis bains purils exteriurs; ultra da quai menziunescha l'urbari in bain feudal cun guauds da ruvers (per l'allevament da portgs), ers e pastgiras a Berschis sco era ina baselgia parochiala cun dieschma, deditgada a s. Justus, in'anteriura baselgia-mamma per l'entira regiun da Sargans. Quest entir possess è passà l'onn 881 tras barat a l'uvestgieu da Cuira ch'ha laschà administrar il nov signuradi da F. d'in avugà u d'in vicedominus. En il 14. tsch. è la giurisdicziun vegnida cedida als conts de Werdenberg-Sargans. Da quel temp devi a F. in stan da glieud libra. Il 1419 è il signuradi da F. vegnì mess tras contract sut conburgaisia da Turitg ed il 1440 sut quella da Sviz e Glaruna; il 1462 è el puspè passà a l'uvestgieu. Il 1528 ha la LCD vendì il chastè-fortezza da <elirlink href="aid:1163">Gräpplang</elirlink> a Ludwig Tschudi da Glaruna.<br /><br /></p>
Archiv:


Ovras:


Funtaunas:


Litteratura:
A. Müller, Geschichte der Herrschaft und Gemeinde F. 1, 1916, 191; Kdm SG 1, 25-29.

Martin Bundi

lemma precedents Flugi, Nicolaus (d'Aspermont)Flums, von lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: