e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Rampa, Franz Konstantin Rapertg  Randulins L'<elirlink href="aid:1078">emigraziun</elirlink> è per il Grischun ina normalitad istorica ed actuala. L'Engiadina enconuscha la tradiziun dals Randulins, emigrants che turnavan - sco las randulinas - adina puspè a chasa. In tipic Randulin emigrava dapi il 16. tsch. en la vegliadetgna da 12-16 onns per far in emprendissadi tar parents u enconuschents, daventava suenter intgins onns partenari da fatschenta, turnava a chasa per sa maridar entaifer ils tschertgels da sia regiun e fundar famiglia. Alura bandunava el danovamain ses vitg e returnava (pli u main) regularmain la stad per far fain u sa revegnir. A la fin da sia carriera professiunala vendeva el sia fatschenta a l'ester e turnava sco pensiunari en patria. Intgins dirigivan davent da chasa vinavant lur fatschentas e recrutavan la proxima generaziun d'emprendists emigrants. La bainstanza da l'Engiadina d'avant il 1900 deriva essenzialmain dals daners gudagnads en l'emigraziun.<br />Ils Randulins (e l'emigraziun insumma) han generà suenter il 1850 ina ritga litteratura lad. (o.t. da tempra lirica), caracterisada da l'encreschadetgna e dal laud da la patria sco motivs dominants: Conradin Flugi (d'Aspermont), Gian Fadri Caderas, Simon Caratsch, Peider Lansel, Andrea Bezzola. L'emigraziun engiadinaisa vegn tematisada o.t. en l'ovra narrativa da Giovannes Mathis e da Balser Puorger. Quella litteratura ha gidà a tgirar l'identitad lad. a chasa ed a l'ester. Tr. ils Sursilvans èn da numnar Gion Antoni Bühler ed Alfons Tuor. Fitg numerusas e popularas èn era las chanzuns rum. da cumià e da return (<elirlink href="aid:779">Chanzun populara rumantscha</elirlink>). </p> Archiv: Ovras: BMVR. Funtaunas: Litteratura: Deplazes, Die Rätoromanen, 198-248. Adolf Collenberg  Rampa, Franz Konstantin Rapertg  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: