e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Schetga Noziun surs. che deriva dal lat. <em>cinctam </em>(p.p. da <em>cingere</em>, tschinclar), oriundamain en il sintagma <em>silvam cinctam</em>, guaud da protecziun separà dals auters guauds tras terms, rg giurada. 9. tsch. <em>cinctae dominicae</em>. Las schetgas eran guauds reservads a signurs feudals per la chatscha e per auters intents. En l'«Urbari curretic dals bains imperials» (ca. 840) èn attestadas 24 schetgas sulettamain en il district administrativ da la Tuverasca; da quellas eran sis guauds roials, otg reservats da chatscha, nov guauds resalvads als <em>magistri dominici aedificorum</em> ed in al president da la communitad. En la Val Schons èn menz. trais schetgas. L'onn 960 èn doc. duas schetgas a Cuira (1382 <em>tzitias</em>). Pir en il 16. tsch. èn las schetgas vegnidas separadas sco guauds da protecziun cunter lavinas e bovas. En Surselva numnavan ins quels era "gualts ambanieus", a Bravuogn "gods muoings", en l'Engiadin'Ota "gods avuados" u "gods tais" ed en Engiadina Bassa "jüradas", q.v.d. guauds protegids tras engirament.</p> Archiv:
Ovras:
Funtaunas: BUB 1, 99, 389, 393.
Litteratura: RN 2, 92 s.; DRG 7, 1057 s.
Martin Bundi
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|