e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Testa, Giovanni Tester, Christian  Testament da Tello Ils 15-12-765 ha testamentà l'uv. Tello da Cuira a la claustra da Mustér las entradas da ses bains en la Foppa e da ses possess sparpaglià da Trun fin a Buchs/SG. Quest testament è ina da las funtaunas istoric-culturalas las pli impurtantas da la Currezia e da la Svizra en gen. per il temp medieval tempriv. Il text tradì deriva d'ina copia realisada en la claustra da Faveras e represchenta ina veritabla donaziun; el è dentant vegnì falsifitgà tras agiuntas exequidas o.t. en il 10. tsch. e pli tard, cura che la tuna ha cumenzà a daventar legenda ch'il preses Victor, il bab da Tello, haja assassinà Placidus, il fundatur da la claustra da Mustér e ch'il testament saja vegnì stabilì sco expiaziun. <br />En l'introducziun vegn tr.a. enumerada la parentella da Tello che permetta da dissegnar ina part da l'arber genealogic dals <elirlink href="aid:2618">Zaccons</elirlink>/Victorids. La part principala e cun quai originala dal Testament da Tello s'occupa da la descripziun detagliada dals bains tellonics, da lur situaziuns e cunfins, da pertinenzas da glieud e dretgs sco era da las indicaziuns davart racoltas dad ers e pradas. En il center stat il bain dals Zaccons a Sagogn. A quel appartegneva il bain signuril cun stabiliments da crap a Bregl da Heida cun sias annexas, cun curtins da pumera, ierts da verdura e vignas, en pli in bain signuril sin il crest dal chastè da Schiedberg (Crest Val-Casti), ina migiuria a l'intern da la vischnanca, in ulteriur bain a Lavanuz sur Lags cun ina colonia sin territori urbarisà ed alps extendidas a Nagens. I suonda in'ulteriura chasa signurila a Glion cun bains en ils conturns fin al territori da Sursaissa, inclus ina migiuria ed alps sin la spunda dal Piz Mundaun, alura ina chasa signurila da crap a Breil, ina migiuria a Schluein ed ina chasa signurila a Ruschein cun il guaud da ruvers sutvart. La descripziun detagliada furnescha conuschientschas impurtantas davart il stadi da la cultivaziun dal terren, la colonisaziun e la cumposiziun da la populaziun tenor classas socialas en la vallada dal Rain Anteriur. <br />Sper Tello han dudesch perditgas, uschen.<em> viri boni</em>, q.v.d. persunas libras autorisadas d'accumplir acts giuridics, suttascrit il testament. Da quellas fascheva part in spiritual Silvanus, in derschader Justinianus, tschintg cussegliers (c<em>uriales</em>) da Cuira, Domat, Sargans e dal Scanvetg sco era tschintg chavaliers da Mels, Termin, Cuira, Vaz e Buchs. Ils tschintg c<em>uriales </em>eran prob. comm. d'in cussegl installà per l'entira Currezia e che derivava prob. nà da l'administraziun romana.</p> Archiv: Ovras: Funtaunas: BUB 1, 10-20. Litteratura: I. Müller, Die Schenkung des Bischofs Tello an das Kloster Disentis im Jahre 765, en: JHGG, 1939, 1-138; E. e B. Meyer-Marthaler, Untersuchungen zum Tello-Testament, en: Zeitschrift für schweizerische Kirchengeschichte, 1946, 161-89; Bundi, Besiedlung, 26-28; O.P. Clavadetscher, Rätien im Mittelalter, edì dad U. Brunold, L. Deplazes, 1994. Martin Bundi  Testa, Giovanni Tester, Christian  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: