e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Vital, Edgar Viticultura  Vitg Il term deriva dal lat. <em>vicus</em> (lad. vi, vih) e correspunda a bain, <elirlink href="aid:2915">vischnanca</elirlink>, part da citad u giassa. Cun <em>vicus </em>vegnivan denominads en la Currezia dapi il temp medieval tempriv l'emprim ils secturs serrads d'ina vischnanca, pli tard la totalitad dals edifizis, dal terren e da la glieud d'ina localitad. Lieus doc. <em>ad vicum</em>, <em>de vico</em> ed <em>in vico</em> fin il 1300: 765 Sagogn, 800 Termin, 930 Ramosch, 960 Cuira, 1092 Maiavilla, 1096 Visavraun, 12. tsch. Sumvitg, 1154 Lantsch Sut, 1161-78 pliras vischnancas en il Vnuost, 1161 Ftan, Ardez, Susch, 1163 Scuol, 1178 Sent, 1200 Almen, 1210 Pagig, 1231 Malix, 1247 Soazza, 1266 Vaz Sura. Ina part da questas vischnancas era sa furmada da corporaziuns economicamain pli grondas. Ils abitants disponivan dal dretg da vischnanca (<em>vicanale</em>/<em>viganale</em>) en il territori com., q.v.d. surtut dal dretg da pasculaziun (dretg d'astg e pastg) ch'è passà parzialmain en il 19. tsch. a la vischnanca politica ed è restà per part a la vischnanca burgaisa.</p> Archiv: Ovras: Funtaunas: BUB; RQGR; FDR. Litteratura: Martin Bundi  Vital, Edgar Viticultura  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: