e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Tumegl Tumleastga  Tumein Vischnanca polit., cirq. Trin, distr. Il Plaun. Vitg accumulà al nord da la confluenza dal Rain Posteriur e dal Rain Anteriur. L'aclaun ed il chastè da Rehanau appartegnan dapi il 1803 a T. 1224 <em>Tuminne</em>, 1225 <em>Tvminnis</em>, 1399 <em>Tumins</em>, tud. Tamins (uffiz.). 1850 770 abit.; 1888 585; 1900 863; 1930 618; 1950 781; 2000 1'167.<br /><br /></p> <elirbold><em>Preistorgia ed istorgia tempriva</em></elirbold> <p><em><br /></em>Al pe da la planira auta da Crestis al sidvest da T. han ins chattà il 1974 ed il 1976-77 fastizs d'ina staziun dal temp neolitic tardiv (3. millenni a.C.). Ils gronds vaschs (p.p. da cheramica groppa) ed ils artefacts da crap e dad ossa laschan supponer ch'i sa tractava plitost d'in edifizi dal sectur economic secundar che d'in abitadi permanent. Durant la construcziun da la via d'autos (1964) han ins scuvert al pe da la collina cun la baselgia in champ da fossas cun 63 baras cremadas. Intginas da las fossas sa chattavan sut terra, autras sur terra; quellas eran munidas d'in rom da crappa quadratic u radund e cuvertas per regla d'ina u pliras plattas da crap. Ellas cuntegnevan in fin dus vaschs da cheramica, dals quals in cuntegneva la tschendra da la bara, qua e là vegnivan agiuntads era singuls objects da bronz luentads (per regla cliniez). Ils morts eran senza dubi vegnids brischads sin il stgandler. <br />Tr. ils objects da cheramica dal champ da fossas da T. sa chattavan dus tips principals: ils objects dal temp da fier tempriv (ca. 7.-6. tsch. a.C.), colurads cun cotschen e munids cun grafits stgirs, ed ils objects grischs fin nairs, savens decorads cun ornaments bullads. Quests chats èn enconuschents era sut il num cheramica da T. e dateschan da la fin dal temp da fier tempriv (ca. 6.-5. tsch. a.C.). La cheramica da T. fa part da la gruppa da la Val dal Rain alpina dal temp da fier. Tipic èn ses dissegns filigrans ed ils elements decorativs en furma d'egls radunds, ghirlandas u musters rudlads, ma era las decoraziuns linearas e las borduras cun finas crennas.<br />       <br />Jürg Rageth<br /><br /><br /></p> <elirbold><em>Temp medieval e temp modern</em></elirbold> <p><br />T. furmava en il temp medieval, ens. cun Trin e La Punt/Rehanau, il signuradi da Trin, numnà a partir dal 1616 signuradi da La Punt/Rehanau ch'ha durà fin il 1803. Il 1459 è la vischnanca da T. sa separada ecclesiasticamain da quella da Trin. Il 1492 han ins erigì ina nova baselgia al lieu d'in edifizi sacral cun duas apsidas dal 9.-11. tsch., scuvert il 2009 (anc betg evaluà en detagl). La refurmaziun è vegnida introducida il 1540. Il vitg sa chatta al pe dal <elirlink href="aid:1993">Pass dal Cunclas</elirlink> che vegniva prob. gia utilisà dals Romans. Il 1799 han ils Franzos mess en tschendra l'entir vitg, cun excepziun da la baselgia. In ulteriur incendi ha destruì il 1905 in quart da la vischnanca. Il transport cun punteras da La Punt/Rehanau fin al Lai da Constanza è stà ina funtauna da gudogn impurtanta fin la mesadad dal 19. tschientaner. L'onn 2000 gievan circa dus terzs da las persunas cun activitad da gudogn a T. a lavurar utrò (o.t. a Domat ed a Cuira).<br /><br />Linus Bühler<br /><br /></p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Litteratura: Kdm GR 4, 21-27; E. Conradin, Das späthallstättische Urnengräberfeld Tamins-Unterm Dorf in Graubünden, en: JbAS, 61/1978, 65-161; M. Primas, Archäologische Untersuchungen in Tamins, Graubünden: Die spätneolithische Station "Crestis", en: JbAS, 62/1979, 13-27; F. Jörimann, Sprachliches und Volkskundliches aus Tamins, 1982; B. Schmid-Sikimi&#263;, Mesocco Coop (Graubünden) - eisenzeitlicher Bestattungsplatz im Brennpunkt zwischen Süd und Nord, en: Universitätsforschungen zur prähistorischen Archäologie, 88/2002, 239-93; SO, 30-5-2010.  Tumegl Tumleastga  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: