Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Avugadia ecclesiasticaBadrutt, Anton Robert lemma sequent

Badia, Val
Val da l'Alto Adige, prov. autonoma da Bulsaun, cun las tschintg vischn. da San Martin de Tor (tal. S. Martino in B., tud. St. Martin in Thurn), La Val (tal. La Valle, tud. Wengen), Corvara (tud. Kurfar), B. (tud. Abtei) e Mareo (tal. Marebbe, tud. Enneberg), tud. Gadertal. La Val B. s'extenda lung il flum Gadera (lad. Gran Ega) al pe da las Dolomitas ed è populada prevalentamain da Ladins (Badians): 1981 95%; 2001 94%. Ella è vegnida colonisada durant il temp da bronz. L'onn 15 a.C. è ella vegnida conquistada dals Romans e romanisada. L'isolaziun geografica ha pli tard impedì la germanisaziun. Dal 11. tsch. fin il 1800 è la val stada suttamessa al domini feudal da l'uvestg da Brixen (signuria de Tor) e da l'abazia da Castel B. A partir dal 1363 en possess dals Habsburgais; il 1919 è ella vegnida annectada a l'Italia, ens. cun il Tirol dal Sid. Il ladin da la Val B., il badiot, ha survivì la politica d'extirpaziun da Mussolini ed è oz fitg vital. L'Union di Ladins dla Val B. represchenta ils Badians en l'Union Generela di Ladins dla Dolomites e publitgescha il «Calânder ladin» e la revista «Sas dla Crusc». A San Martin de Tor sa chatta l'Istitut Ladin Micurà de Rü, editur da la revista scientifica «Ladinia» (publitgada dapi il 1977). En scola primara (2./3. classa) vegn instruì ladin durant duas uras l'emna. Il badiot è periclità o.t. tras il turissem.<br /><br /></p>
Archiv:


Ovras:


Funtaunas:


Litteratura:
P. Baldissera, Val B., 1982; Südtirol-Handbuch, 1990.

Adolf Collenberg

lemma precedents Avugadia ecclesiasticaBadrutt, Anton Robert lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: