e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  L'Orsa, Gian L'Orsa, Theophil  L'Orsa, Jeremias &#8776; 29-12-1756 a Silvaplauna, † 21-2-1837 a Bätterkinden/BE, ref., da Silvaplauna. Figl da Men Fort e da Maria n. Robbi, da Silvaplauna. Quinà da <elirlink href="aid:107">Heinrich Bansi</elirlink>, ami da <elirlink href="aid:1868">Luzius Pol</elirlink>. Scolaziun tar Luzius Bansi a Chamues-ch. Ordinà plevon il 1777. Preceptur tar ils Salis-Bodmar a Malans 1773-80, alura segiurn a Halle fin il 1782. Reverenda a Silvaplauna 1784-86, preceptur tar ils conts von Hallwyl 1785-96, reverenda a Sievgia 1798-1800 (elegì il zercl. 1800 decan da la Sinoda evang.). Vicari da la plaiv da Nydegg a Berna 1801-09, nua ch'el è stà reverenda fin il 1832, alura a Bätterkinden fin il 1837. Influenzà fermamain dals herrnhuterans. Possessur d'ina scola privata per mattas a Berna 1805-12. Stretg ami da Johann Heinrich Pestalozzi, las ideas dal qual el ha gidà gia baud a propagar en il Grischun, p.ex. en ses concept per la scola da Sievgia (1800), cunautur da duas publicaziuns da Pestalozzi davart la Vuclina. <br /><br /></p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Litteratura: C. Roedel, Pestalozzi und Graubünden, 1960; J.J. Seidel, Die Anfänge des Pietismus in Graubünden, 2001, 294, 553. Adolf Collenberg  L'Orsa, Gian L'Orsa, Theophil  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: