e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Incendis Industria  Independenza L'independenza fa part, en il rom dal dretg internaz., da la <elirlink href="aid:2847">suveranitad</elirlink> d'in Stadi e consista en il dretg da quel da decider en accord cun il dretg internaz. ed en atgna autonomia davart ses affars interns ed externs. Las Lias grischunas avevan revenditgà e pratitgà quest dretg dapi l'entsch. dal 16. tschientaner. Pieth numna la Republica dal 1524 in "stadi puril suveran". La Pasch da Vestfalia dal 1648 aveva sigillà formalmain sia independenza da l'Imperi. Ils Habsburgs eran dentant, sco conts dal Tirol, cunregents en la Republica da las Trais Lias. Las Otg Dretgiras eran sa cumpradas libras il 1649-52, l'Engiadina Bassa (senza Tarasp) il 1652 da l'avugadia habsburgaisa, il signuradi da Razén, Tenna e Sursaissa eran dentant restads sut il domini austriac. En ils temps che las pussanzas europeicas dominantas s'interessavan particularmain per ils pass grischuns (p.ex. durant ils Scumbigls grischuns) era l'independenza ina ficziun. Cun la Helvetica resp. la Mediaziun (1803) è passada la suveranitad statala suprema dal Grischun a la Confederaziun.<br /><br /></p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Litteratura: Pieth, Bündnergeschichte, 75, 228; Head, Demokratie. Adolf Collenberg  Incendis Industria  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: