e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Maillart, Robert * 6-2-1872 a Berna, † 5-4-1940 a Genevra, ref., da la Belgia, dapì il 1886 da Bremgarten bei Bern. Figl dad Edmond, banchier, e da Bertha n. Küpfer. ∞ 1901 Maria Ronconi († 1916), oriunda da l'Italia. Scolas a Berna, studi d'inschigner al Politecnicum fed. a Turitg 1890-94. Inschigner tar Pümpin & Herzog a Berna 1894-96. Associà da Maillart & Cie. a Turitg dapi il 1902. M. ha contribuì a moda essenziala al svilup da l'architectura en betun armà cun metter l'accent sin il caracter monolitic da la construcziun e cun considerar la purtanza dals differents elements sco in'unitad. Quest'idea ha el realisà per l'emprima giada a la punt da l'En a Zuoz dal 1901 ed optimà a la punt sur il Rain a Tavanasa il 1905 (destruida da l'aua gronda il 1927). A partir dal 1908 ha el sviluppà la platta da betun a bulieu, cun ina construcziun senza travs (magasin Belmag a Turitg, 1910). El ha inventà l'artg satigl rinforzà ch'el ha applitgà il 1925 a la punt da Valtschiel a Donat cun in artg da 43,5 m, ina da las ovras principalas da M. Quella punt contrapunctescha en plirs reguards sia punt sur la Val Selgina tr. Scuder ed Aschera (1930, patrimoni cultural mundial da l'UNESCO), cun ina largezza da 90 m (lunghezza totala 133 m). M. ha creà novas furmas da construcziun d'ina auta expressiun estetica. Sias punts na fascineschan betg mo tras lur utilitad e lur eleganza, mabain era tras ils custs da construcziun relativamain bass. 1936 Comm. d'onur dal Royal Institute of British Architects 1936 e da la Fachgruppe für Brückenbau und Hochbau da la Societad svizra dals inschigners ed architects 1940.<br /><br /></p> Archiv:
Ovras:
Funtaunas:
Litteratura: D.P. Billington, Robert M. und die Kunst des Stahlbetonbaus, 1990; D.P. Billington, Robert M., 1997; ALS, 354-56; J. Conzett, Valtschielbrücke bei Donat, en: BM, 2010, 83-91.
Bruno Meyer
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|