Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Brügger, Christian GregorBrügger, Herkules Ulysses von lemma sequent

Brügger, Friedrich
* 21-3-1854 a Curvalda, 29-1-1930 a Cuira, cat., da Curvalda e Sursaissa. Figl da Friedrich, chapitani en servetsch papal, e da Franziska Carolina n. Steinauer, da Curvalda. &#8734; Maria Ursula n. von Arms, figlia da Georg Anton, commerziant, da Sursaissa. Emprima uffanza a Roma, scola claustrala a Nossadunnaun e Scola chant. a Cuira. Stud.iur. a Löwen e Minca, dr.iur. 1877 («Über den Anspruch des Singularvermächtnisnehmers auf Früchten»). Secretari da la Regenza 1879-80 ed advocat a Cuira, procuratur public 1891-99. Comm. da la Dretgira chant. 1907-08. Cuss. da la citad da Cuira e president cirq. 1897-99. Comm. dal Cussegl grond 1887-89, 1909-11 e 1913-15, cuss. guv. 1900-07 (Dep. da construcziun e selvicultura; pres. 1903). Suenter esser sortì da la Regenza, è B. stà commember cat.-cons. dal Cussegl dals chantuns fin il 1930 (pres. 1918-19). Militar professiunal 1909-18: colonel 1902, divisiunari 1909, cumandant da la fortezza dal Gottard fin il 1914, adjutant general fin il 1918, cumandant da corp 1918. Dapi il 1900 comm., a partir dal 1915 vicepres. dal cussegl administrativ da la VR. Il 1895 ha B. reorganisà, ens. cun il cumandant da corp Theophil Sprecher von Bernegg (refurmà), il «Bündner Tagblatt» (gasetta cons. pussanta). El ha dirigì la Partida cons.-dem. grischuna, da la quala el è stà pres. dal 1923-30. B. è stà in politicher cat. d'ina tenuta aristocratica, fidaivel als princips tradiziunals e cons.; sco cuss. guv. ha el inizià l'urden chant. forestal.<br /><br /><br /></p>
Archiv:


Ovras:


Funtaunas:


Litteratura:
Gruner, Bundesversammlung 1, 609 s.; Generalstab 8, 58 s.

Jürg Simonett

lemma precedents Brügger, Christian GregorBrügger, Herkules Ulysses von lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: