e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Coray, Richard [Risch] * 30-7-1869 a Trin, † 3-10-1946 a Tain, ref., da Trin. Figl da Durisch, pastizier tar ils Caflischs a Napel, e da Margreth n. Mani, da Trin. ∞ 1) 1903 Jakobina n. Buchli, da Mut, 2) 1931 Christine n. Palmy, da Tain. Emprendissadi da lainari a Tavau, scolaziun da tecnicist da construcziun al Tecnicum a Wintertur 1889-92. Fundaziun da la firma Coray & Telli 1894 (schliada il 1897), spezialisada per grondas pendicularas per transports da laina. La construcziun da la punt da fier moderna sur la Rabiusa a Versomi ha rendì enconuschent el sco construider da punts persas. C. ha participà a la construcziun da las punts las pli impurtantas en Svizra, realisadas durant l'emprima mesadad dal 20. tsch., tr.a. a la punt da la lingia da viafier S. Gagl - Herisau sur la Sitter (1910), a las punts Pérolles e Zähringer a Friburg (1920-23) ed a la punt sur la chavorgia da Trient a Martigny. En il Grischun ha C. contribuì a la realisaziun da var 50 punts. Menziun spez. meritan las punts a Solas, Tain e Pralung, quellas en la Val Russein ed a Salgina/Aschera. A Solas han ins realisà per l'emprima giada l'avanzament dad omaduas varts e senza pilaster purtant. La punt a Pralung (100 m lunghezza) era il 1913 la pli gronda punt da viafier en betun dal Grischun (model en il Deutsches Museum a Minca ed en il Museum svizzer da las viafiers a Turitg). Suenter il 1913 han C. e sia squadra realisà punts en l'Anatolia per la Viafier da Bagdad. L'uschen. sistem Coray è ina cumbinaziun da temerariadad tecnica e d'auta cumpetenza professiunala.<br /> <br /> <br /> <br /> </p> Archiv:
Ovras:
Funtaunas:
Litteratura: G. Bener, Gerüst- und Seilriesenbauer Richard C. von Trins (Graubünden), 1939 (cun numerusas ill.); Bedeutende Bündner 2, 484-90; J. Conzett, Richard C., en: Schweizer Pioniere der Wirtschaft und Technik, 41/1985, 32-57.
Jürg Conzett
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|