e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Austria Automobil  Auto postal Il 1918 ha decidì il Cussegl fed. da remplazzar la posta a chavals tras l'auto postal. L'avrigl 1919 ha el declerà il traffic postal sco interpresa fed., surmuntond qua tras il scumond d'automobils (<elirlink href="aid:737">Automobil)</elirlink> en il Grischun. Dals 15 da zercl. fin ils 15 da sett. 1919 è circulà l'emprim auto postal (d'emprova) cun grond success tr. La Punt/Rehanau e Flem-Casa d'Uaul; per quest tschancun duvrava quel mo 70 minutas, en cumparegliaziun cun las 170 minutas da la posta a chavals. Tr. il 1920 ed il 1925 han quasi tut las rutas principalas, che na vegnivan betg provedidas directamain da la VR, survegnì lur auto postal (p.p. exceptà l'enviern). Dal 1939-45 han ins alura puspè mess en funcziun p.p. mo la posta a chavals. Suenter il 1946 è la rait dal traffic postal vegnida cumplettada fin en las vals lateralas, sco davosa lingia quella da Rueun a Pigniu (1974). Ils emprims autos postals eran anteriurs vehichels da l'armada svizra dal tip Saurer (char AD alpin), modifitgads per transportar 18 persunas. Dimensiuns da la rait postala: 1919 13 km/10'000 passagiers; 1975 1'123 km/4,6 miu.; 2003 1'240/9,2.<br /><br /><br /></p> Archiv: Ovras: Funtaunas: Litteratura: J. Gartmann, Das Postauto in Graubünden, 1975. Adolf Collenberg  Austria Automobil  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: